¿Podemos apagar la EMPATÍA?Can we switch off empathy?Podem apagar l’EMPATIA?

Parece propio de una película de ciencia ficción, pero según un estudio publicado este verano por la Universidad Ludwig-Maximilians, en Munich, es posible mediante la estimulación cerebral no invasiva.

En psicología existe lo que conocemos como  Teoría de la Mente  que describe la habilidad de entender que otra persona puede tener deseos, conocimientos y sensaciones diferentes a las nuestras; e incluso de atribuir intenciones de otros. En definitiva, es la capacidad de ponernos en el lugar del otro.

En los primeros años de vida se produce el desarrollo de la capacidad para imaginar las intenciones del otro.

It seems a science-fiction film issue but according to a study published last summer by the Ludwig-Maximilians University, in Munich, it’s possible by means of non-invasive brain stimulation.

In psychology, the Theory of Mind describes the ability to understand that other person can have wishes, knowledge and feelings different to ours; even to attribute others’ intentions. Ultimately, it’s the capability to put ourselves in another’s place.

In the first years of life, the development of the capability to imagine other’s intentions takes place.

In the first years of life, the development of the capability to imagine other’s intentions takes place.

Sembla propi d’una pel·lícula de ciència ficció, però segons un estudi publicat aquest estiu per la Universitat de Ludwig-Maximilians de Munic, és possible mitjançant l’estimulació cerebral no invasiva.

En psicologia existeix allò que coneixem com Teoria de la Ment, que descriu l’habilitat d’entendre que una altra persona pot tindre desitjos, coneixements i sensacions diferents a les nostres; i inclús d’atribuir intencions d’altres com en el cas de la imatge. En definitiva, és la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre.

En els primers anys de vida es produeix el desenvolupament de la capacitat d’imaginar les intencions dels altres.

Esta capacidad se desarrolla en la transición de los 3 a los 4 años; y esto condiciona la manera en la que entienden el mundo. Para un niño menor de 3 años es imposible entender que otras personas o incluso otros niños sepan cosas que él no sabe, o al revés, desconozcan otras. Solo concibe una manera de percibir el mundo, la suya.  En el siguiente vídeo se observa a través del experimento conocido como El test de Sally y Anne.

Esta nueva habilidad, además nos permite emitir juicios de valor que se basan, no únicamente en los hecho demostrables, lo empírico, sinó en la capacidad de análisis de la intencionalidad de otros.  Veámoslo con un ejemplo:

 Caso 1: Ana le da a Mario un vaso de té verde, Mario resulta ser alérgico y muere.

Caso 2: Ana le da a Mario un vaso con veneno, Mario es resistente y no muere.

Parece claro, en el primer caso Ana mata accidentalmente a Mario, por lo tanto, aunque el resultado es que Mario muere, Ana no es culpable. Sin embargo, para el caso 2 Ana conscientemente ha suministrado veneno a Mario con malas intenciones, aunque Mario no ha muerto. Sin lugar a dudas, diríamos que Ana es culpable aunque Mario no haya muerto. Para un niño menor de 3 años, las conclusiones son opuestas, ya que su opinión solo estará basada en los hechos ocurridos, es decir, si Mario muere o no.

Las técnicas de neuroimagen han demostrado que es el córtex prefrontal medio posterior (pMPFC) el encargado, según la teoría de la mente, de procesar el estado mental (creencias, perspectivas,etc) de otros aún cuando divergen de las nuestras.

Las técnicas de neuroimagen han permitido la detección de las regiones del córtex cerebral implicadas en diferentes procesos.

En el experimento, sometieron a los pacientes a sesiones de estimulación cerebral no invasiva donde inhibían la actividad del pMPFC. Después de plantearles una situación como la mencionada anteriormente (el caso de Ana y Mario o el test de Sally y Anne), se comprobó que, tras la inhibición, los pacientes perdían la habilidad para entender la divergencia entre su estado mental y el de otras personas. Afortunadamente los efectos de esta estimulación son temporales.

Pero, ¿cómo se puede influir sobre la actividad cerebral? ¿En qué consiste la estimulación cerebral no invasiva?

Se trata de una metodología utilizada para el estudio de la actividad cerebral y que se basa en el principio de Faraday  que dice que una corriente eléctrica es capaz de generar un campo magnético y viceversa. Según este principio, y teniendo en cuenta que el cerebro es pura electricidad, podemos aplicar una fuerza electromagnética que tenga efectos sobre la actividad de diferentes partes del cerebro.

Las técnicas de estimulación cerebral están mostrando resultados positivos en el estudio de trastornos comunes como la depresión o enfermedades neurológicas como el Alzheimer y otros.

 A menudo la realidad supera a la ficción y es que la tecnología está avanzando a pasos agigantados, y gracias a ella, también lo hace la medicina. Aunque a veces parezca que empezamos a parecernos al retrato que hizo del mundo Aldouls Huxley en Un mundo feliz  no debemos olvidar que la ciencia y la tecnología están al servicio del desarrollo y de la vida.  Gracias  a ellas, cada vez estamos más cerca de descubrir los misterios del cerebro humano, que sin duda supondrán para la humanidad, un paso aún mayor que la llegada del hombre a la luna. 

This capability develops in the transition from 3 to 4 years old; and this determines the way a person understands the world. For a child younger than 3 years it’s impossible to understand that other people know things he doesn’t know or, the other way around, don’t know other things. He only conceives one way to sense the world, his own way. In the following video it’s observed through the experiment known as “The Sally and Anne test”.

Moreover, this new ability allows us to give value judgments based not only on demonstrable facts, the empirical, but on the analysis capability of the others’ intentionality. Another example:

Case 1: Anne gives Mario a glass of green tea, Mario is allergic and dies.

Case 2: Anne gives Mario a glass with venom, Mario is resistant and doesn’t die.

It seems clear, in the first case Anne kills Mario accidentally so, although the result is that Mario dies, Anne isn’t guilty. However, in the second case Anne has given the venom to Mario consciously and with bad intention although Mario hasn’t died. Clearly, we would say Anne is guilty although Mario hasn’t died. For a child younger than 3 years, the conclusions are the opposite, being that his opinion is only based in the occurred facts, that is to say, if Mario dies or does not.

The Neuroimaging techniques have demonstrated that it’s the posterior medial prefrontal cortex (pMPFC) which, according to the Theory of Mind, is in charge of processing others’ state of mind (beliefs, perspectives, etc.) even when it diverges from ours.

Neuroimaging techniques have allowed the detection of the brain cortex regions involved in different processes.

Neuroimaging techniques have allowed the detection of the brain cortex regions involved in different processes.

In this experiment, the patients underwent to non-invasive brain stimulation sessions that inhibited the activity of pMPFC. After proposing them a situation as the one mentioned above (the case of Anne and Mario or The Sally and Anne test), it was found that after the inhibition, the patients lost the ability to understand the divergence between theirs and other people’s state of mind. Fortunately, the effects of the stimulation are temporary.

Nevertheless, how can we influence on the brain activity? What’s the non-invasive brain stimulation?

It’s a methodology used for the study of the brain activity and is based on the Faraday’s law which proposes an electric current is able to generate a magnetic field and the other way around. According to this law, and taking into account that brain is pure electricity, we can apply an electromagnetic force that has effect on the activity of different brain areas.

Brain stimulation techniques have shown positive results in the study of common disorders as depression or neurological diseases (e.g. Alzheimer).

Brain stimulation techniques have shown positive results in the study of common disorders as depression or neurological diseases (e.g. Alzheimer).

Truth is often stranger than fiction and technology is advancing rapidly, and thanks to it, medicine also does. Although sometimes it seems we begin to look like the portrait of the world created by Aldous Huxley in Brave New World, we mustn’t forget science and technology are at the service of life and development. Thanks to them we’re closer every time to discover the human brain secrets that will entail for the humanity a step even bigger than the landing of men on the moon.

Aquesta capacitat es desenvolupa en la transició dels 3 als 4 anys; i açò condiciona la manera en la que entenen el món. Per a un xiquet menor de 3 anys és impossible entendre que les persones i inclús altres xiquets puguen conèixer coses que ell no sap, o a l’inrevés, que desconeguen altres. Només concep una manera de percebre el món, la seua. Al següent vídeo es pot observar aquest fet mitjançant l’experiment conegut com El test de Sally i Anne.

Aquesta nova habilitat a més a més ens permet emetre judicis de valor que es fonamenten no únicament en els fets demostrables, empírics, sinó en la capacitat d’anàlisi de la intencionalitat dels altres. Vegem-lo amb un exemple:

              Cas 1: Ana li dona a Mario un got de té verd, Mario resulta ser al·lèrgic i mor.
     Cas 2: Ana li dona a Mario un got amb verí, Mario és resistent i no mor.

Sembla clar, en el primer cas Ana mata accidentalment a Mario i per tant, encara que el resultat és que Mario mor, Ana no és culpable. Tanmateix, per al cas 2 Ana conscientment ha subministrat verí a Mario amb intencions dolentes, encara que Mario no haja mort. Per a un xiquet menor de 3 anys, les conclusions son oposades, ja que la seua opinió a soles estarà fonamentada en els fets ocorreguts, és a dir, si Mario mor o no.

Les tècniques de neuroimatge han demostrat que és el còrtex prefrontal mitjà posterior (pMPFC) l’encarregat, segons la teoria de la ment, de processar l’estat mental (creences, perspectives, etc) d’altres encara quan divergeixen del nostre propi estat mental.

Les tècniques de neuroimatge han permés la detecció de les regions del còrtex cerebral implicades en diferents processos.

En els experiments, els pacients es van sotmetre a sessions d’estimulació cerebral no invasiva on inhibien l’activitat del pMPFC. Després de plantejar-los una situació com l’esmentada anteriorment (el cas de Ana i Mario, o el test de Sally i Anne) es va comprovar que, després de la inhibició, els pacients eren menys capaços de distingir entre el seu coneixement i el d’un tercer. Afortunadament els efectes d’aquesta estimulació eren temporals.

Què és l’estimulació cerebral no invasiva?

Es tracta d’una metodologia utilitzada per a l’estudi de l’activitat cerebral i que es fonamenta en el principi de Faraday que diu que un corrent elèctric és capaç de generar un camp magnètic i viceversa. Segons aquest principi, i tenint en compte que el cervell es pura electricitat, podem aplicar una força electromagnètica que tinga efectes en l’activitat de diferents parts del cervell.

Les tècniques d’estimulació cerebral estan demostrant resultats positius en l’estudi de trastorns comuns com la depressió o malalties neurològiques com l’Alzheimer i altres.

Sovint la realitat supera a la ficció, i és que la tecnologia està avançant a passos de gegant, i gràcies a ella, també ho fa la medicina. Encara que de vegades semble que comencem a parèixer-nos al retrat del món que va fer Huxley en “Un món feliç”, no devem oblidar que la ciència i la tecnologia estan al servei del desenvolupament i de la vida. Gràcies a ella, cada vegada estem més prop de descobrir els misteris del funcionament del cervell humà, cosa que sense dubte suposarà per a la humanitat un pas encara més gran que l’arribada de l’home a la lluna.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 12 ?