Deconstruyendo al cáncer de mamaDeconstructing breast cancerDesconstruint el càncer de mama

En 2013 Angelina Jolie sorprendió al mundo cuando anunció que se había sometido a una doble mastectomía, la actriz es portadora de una mutación genética que le daba un riesgo de un 87% de sufrir cáncer de mama, por lo que la extirpación de ambas mamas era la mejor opción para reducir drásticamente este riesgo. La posible aparición del cáncer de mama a partir de los 40-45 años es una cuestión que atemoriza a las mujeres que se acercan a esta edad. En este artículo analizamos todos los aspectos de esta enfermedad excepcionalmente común que puede afectar hasta el 12% de las mujeres.

Breast cancer

In 2013 Angelia Jolie surprised the world when she announced that she had undergone a double mastectomy. The actress carries a genetic mutation that gave her a 87% risk of developing breast cancer, so she took the decision of removing both breast to drastically reduce the risk. The possible occurrence of breast cancer that threat women after 40-45 years is a question that scares women who come to this age. We will analyze in this article all aspects of this exceptionally common disease that can affect up to 12% of women.

Cáncer-de-mama

En 2013 Angelina Jolie va sorprendre al món quan anuncià que s’havia sotmès a una doble mastectomia, l’actriu és portadora d’una mutació genètica que li donava un risc d’un 87% de sofrir càncer de mama, pel que l’extirpació d’ambdues mames era la millor opció per a reduir dràsticament aquest risc. La possible aparició del càncer de mama a partir dels 40-45 anys és una qüestió que preocupa molt a les dones que s’apropen a aquesta edat. A aquest article analitzem tots els aspectes d’aquesta malaltia excepcionalment comú que pot afectar fins al 12% de les dones.

Breast cancer

El cáncer

El cáncer de mama, al igual que todos los tipos de cáncer, es el resultado de mutaciones en los genes que de manera natural regulan el crecimiento de las células. Estas mutaciones pueden activar genes que de modo normal inducen proliferación (oncogenes) o inactivar genes que restringen esta proliferación (genes supresores de tumores). Si se acumulan varias mutaciones, la célula pierde la capacidad para controlar su crecimiento y comienza a dividirse sin control, generando un tumor. Para que esto ocurra deben acumularse muchas mutaciones en la célula, no es suficiente con una sola mutación, ya que la célula posee mecanismos para compensar la pérdida de otros.

Un tumor puede ser benigno o maligno. En los tumores benignos las células crecen lentamente y no invaden otros tejidos. Los tumores malignos crecen muy rápido y las células suelen invadir tejidos próximos y extenderse a otras partes del cuerpo, es entonces cuando hablamos de cáncer.

La glándula mamaria y su cáncer

Para poder entender esta enfermedad, es necesario conocer la anatomía de la mama.

Representación esquemática del perfil interno de la mama: A.Ductos B.Lóbulos C.Senos lactíferos D.Pezón E.Tejido graso F.Músculo pectoral G.Costillas y músculos intercostales. Ampliación: A.Células ductales normales B.Células mioepiteliales y membrana basal C.Lumen o canal central del ducto.

Cada lóbulo está formado por un conjunto de lobulillos. Un lobulillo está a su vez formado por una agrupación de unidades productoras de leche llamadas alveolos. Los alveolos y ductos se encuentran tapizados por 2 capas celulares, una capa de células epiteliales (productoras de leche en los alveolos) rodeada de otra capa de células mioepiteliales con capacidad contráctil. Las células mioepiteliales se contraen para empujar la leche producida hacia el exterior. Los ductos procedentes de los alveolos se unen para formar ductos de mayor diámetro que reúnen la leche de los lobulillos, y finalmente de todo el lóbulo.

Existen dos tipos principales de cáncer de mama. El carcinoma ductal infiltrante, que comienza en los ductos que llevan la leche hasta el pezón, es el más frecuente (80 % de los casos). El segundo lugar lo ocupa el carcinoma lobulillar infiltrante (10 a 12 % de los casos), que comienza en los lobulillos. El resto de tipos de cáncer de mama no superan en conjunto el 10 % de los casos.

Cuando una de las células de la glándula mamaria comienza a dividirse descontroladamente, el tumor puede invadir el tejido mamario sano circundante y, en estadíos más avanzados las células cancerígenas pueden llegar a través de los vasos linfáticos a los ganglios linfáticos de las axilas, donde obtienen una puerta de acceso hacia otras partes del cuerpo causando metástasis.

Al contrario de lo que se suele creer, tan solo el 5-10% de los cánceres de mama son hereditarios. El resto se producen por mutaciones genéticas asociadas al envejecimiento celular y la involución de la gándula mamaria.

El de mama es el tipo de cáncer más frecuente en mujeres, tanto en países desarrollados como en aquellos en vías de desarrollo. En España se diagnostican 26000 casos al año, lo que representa casi el 30% de todos los tumores en mujeres. Aun así, la incidencia en España es relativamente baja, es menor que en países como Estados Unidos, Francia, Reino Unido o Alemania. La tasa de incidencia aumenta cada año en España y en el mundo, probablemente debido al envejecimiento de la población y a un diagnóstico cada vez más precoz. Sin embargo, conforme aumenta la tasa de incidencia, también lo hace la de supervivencia, actualmente en España hasta el 80% de mujeres afectadas sobreviven. Se estima que el riesgo de padecer cáncer de mama a lo largo de la vida es de, aproximadamente, 1 de cada 8 mujeres.

Otro aspecto a destacar sobre este tipo de cáncer es su incidencia en los varones. Alrededor  de 1 de cada 100 casos de cáncer de mama se produce en hombres.

Factores de riesgo

  • Edad: el riesgo de padecer cáncer de mama aumenta con la edad, 2 de cada 3 casos se producen en mujeres mayores de 55 años. Esto se debe a que, cuanto más vivimos, se dan más oportunidades de daño genético en las células.
  • Historia familiar: las mujeres con parientes cercanos afectados, tienen un riesgo mayor de padecer cáncer de mama. También, haber padecido anteriormente cáncer de mama, multiplica por 4 las posibilidades de volver a padecerlo.
  • Embarazos: mujeres que no han tenido hijos, o que tuvieron el primer hijo más tarde de los 30 años, tienen mayor riesgo de padecer cáncer de mama que mujeres que tuvieron el primer hijo antes de los 30. La lactancia puede disminuir el riesgo, especialmente en las mujeres que dan de mamar durante más de un año.
  • Uso de terapias de reemplazamiento hormonal: estas terapias se basan en la administración de estrógenos a mujeres post-menopáusicas para disminuir los síntomas, su uso ha descendido desde el año 2002. Debido a que los estrógenos estimulan el crecimiento de las células mamarias, la exposición prolongada a esta hormona puede aumentar el riesgo de desarrollar la enfermedad.
  • Hábitos como beber alcohol, fumar o también el sobrepeso, incrementan el riesgo de sufrir la enfermedad. Mientras que hacer ejercicio de forma regular y una dieta saludable disminuyen el riesgo.
  • Factores genéticos: la mayoría de los casos de cánceres de mama y de ovario heredados se asocian a mutaciones en los genes BRCA1 y BRCA2 (BReast CAncer gene). Como curiosidad, Angelina Jolie tiene mutado el gen BRCA1. Estos genes se encargan de reparar el daño celular y mantener el crecimiento normal de las células mamarias. Las mujeres con mutaciones en alguno de estos genes tienen hasta un 80% de riesgo de padecer la enfermedad. Actualmente se investiga para encontrar mutaciones en SNPs (explicados en nuestro artículo sobre Farmacogenética) que  podrían asociarse a un aumento del riesgo de padecer cáncer de mama en mujeres con mutaciones en los genes BRCA. Mutaciones en otros genes como TP53 (p53) o CDH1 (E-cadherina) también aumentan la probabilidad de padecer cáncer de mama.

Síntomas y diagnóstico

En los estadíos iniciales de la enfermedad, no suelen aparecer síntomas. Normalmente el primer indicio de cáncer de mama es un bulto o masa reciente en la mama que puedes palpar tú o tu médico. Cualquiera de los siguientes cambios inusuales en la mama puede ser un indicio: inflamación de la mama, irritación cutánea, dolor de la mama o el pezón, inversión del pezón, enrojecimiento, descamación o engrosamiento del pezón, una secreción del pezón que no sea leche o un bulto en las axilas.

Mamografía que muestra una lesión sospechosa de cáncer.

La clave para poder tratar exitosamente un cáncer de mama es, al igual que para cualquier otro tipo de cáncer, la detección precoz. El método de diagnóstico más eficaz es la mamografía, que es una exploración de imagen por rayos X de la glándula mamaria. Esta técnica detecta el cáncer de mama en etapas muy precoces, incluso cuando los tumores son pequeños. Si en la mamografía se detecta una imagen sospechosa de malignidad, se realizarán más pruebas de imagen como la ecografía o la resonancia magnética nuclear, y/o una biopsia para evaluar si la lesión es benigna o maligna.

Tratamientos

Immunofluorescencia de una sección de cáncer de mama que sobreexpresa la proteína HER2 (en rojo). Los núcleos se representan en azul.

Una vez detectado el tumor, se deberá determinar en qué fase se encuentra la enfermedad, es decir, cómo de avanzada está. Además se identificará la naturaleza bioquímica de la célula tumoral, se examinará la presencia o no de receptores para hormonas (estrógenos o progesterona) y de la proteína HER2 (Human Epidermal Growth Factor Receptor 2). De este modo, se podrá establecer un tratamiento adecuado para el paciente acorde al tipo de tumor que presenta.

Generalmente, la secuencia de tratamiento seguida para tratar el cáncer de mama es la siguiente:

  1. Cirugía. Esta puede ser de 2 tipos, lumpectomía (extirpar solo el tumor y un poco de tejido circundante) o mastectomía (extirpar todo el  tejido mamario).
  2. Quimioterapia. Se suele administrar una combinación de dos o más fármacos.
  3. Radioterapia. Se trata de un método altamente dirigido y muy eficaz para destruir las células cancerosas que puedan quedar.
  4. Hormonoterapia. Dirigido a los cánceres cuyas células tumorales son positivas para el receptor de estrógenos. Son fármacos que bloquean la producción de estrógenos (inhibidores de la Aromatasa) o impiden la unión del estrógeno a su receptor en la célula mamaria (Tamoxifeno). De este modo, se consigue que haya menos estrógeno estimulando a las células cancerígenas para que se multipliquen.

Dependiendo del tumor, puede modificarse esta secuencia o aplicarse otros tratamientos.

En las últimas décadas, el desarrollo de nuevos métodos de detección precoz y tratamientos ha conseguido reducir en más de la mitad el número de mujeres fallecidas a causa del cáncer de mama. Actualmente se investiga por numerosas vías para desarrollar tratamientos complementarios a los ya existentes, por ejemplo, el papel de ciertas proteasas en la diseminación de las células cancerosas. Continuar con la investigación básica será fundamental para alcanzar el cada vez menos utópico objetivo de erradicar las muertes por esta enfermedad. No olvides que el día 19 de octubre se celebra el día internacional del cáncer de mama, ¡anímate a darle visibilidad!

Glosario

Aromatasa: enzima encargada de convertir el andrógeno en estrógeno.

Tamoxifeno: fármaco que actúa bloqueando de forma selectiva la unión del estrógeno a su receptor en las células de la mama.

Enlaces

Web de la Asociación Española Contra el Cáncer (aecc): https://www.aecc.es/sobreelcancer/cancerporlocalizacion/cancermama/paginas/cancerdemama.aspx

Web de BreastCancer.org: http://www.breastcancer.org/es

The cancer

Breast cancer, like all cancers, is the result of mutations in genes that naturally regulate cell growth. These mutations can activate genes that normally induce proliferation (oncogenes) or inactivate the genes that usually restrict proliferation (tumor suppressor genes). If multiple mutations accumulate, the cell loses the ability to control their growth and starts to divide uncontrollably, producing a tumor. It is not enough with a single mutation (cells have reparation mechanisms), many mutations need to be accumulated to produce in the cell the mess that leads to cancer.

A tumor can be benign or malignant. In benign tumors, cells grow slowly and do not invade other tissues. Malignant tumors grow quickly and the cells usually invade nearby tissue and spread to other parts of the body, leading to the development of cancer.

Mammary gland and cancer

To understand this disease, it is necessary to know the anatomy of the breast.

2zfsqro

Schematic representation of the internal profile of the breast. A: ducts B: lobes C:milk sinuses D: nipple E: fat tissue F: pectoral muscle G: ribs and intercostal muscles. Extension: A: normal ductal cells. B: myoepithelial cells and basement membrane C: lumen of the duct

Each lobe consists of a group of lobules. A lobule is in turn formed by a group of milk producing units called alveoli. Ducts and alveoli are lined by two cell layers: a layer of epithelial cells (producing milk alveoli) surrounded by another layer of myoepithelial cells with contractility. Myoepithelial cells contract to push the milk produced outwads. Ducts from alveoli are group to form larger diameter ducts responsible for join together milk from the lobules and finally milk from the whole lobe.

There are two main types of breast cancer: infiltrating ductal carcinoma, which begins in the ducts that carry milk to the nipple (80% of the cases), and the less common invasive lobular carcinoma (10-12% of the cases), which begins in the lobules. Other types of breast cancer do not exceed the 10% of cases.

When one cell of the mammary gland begins to divide uncontrollably, the tumor can invade surrounding healthy breast tissue and in more advanced stages cancer cells can reach lymphatic vessels and lymph nodes of the armpits, where they get a gatewat to other parts of the body, causing metastasis.

Contrary to popular belief, only 5-10% of breast cancers are hereditary. The rest are associated with mutations related to cellular aging and involution of mammary gland.

Breast cancer is the most common type of cancer in women in both developed and developing countries. In Spain, there are 26,000 cases diagnosed anually, almost 30% of all tumors in women. However, the incidence in Spain is relatively low and other countries have more incidence, like USA, France, UK and Germany. The incidence rate is increasing every year in the world, problably due to an increasing aging population and better and earlier diagnosis. Nevertheless, even the increasing incidence rate, in Spain the 80% of women affected survive. It is estimated that the risk of suffering from breast cancer will afect 1/8 women.

Another aspect is the breast cancer incidence in men. About 1 in 100 cases of breast cancer occurs in men.

Risk factors

  • Age: The risk of breast cancer increases with age, 2 out of 3 cases occur in women over 55 years. This is because, the more we live, genetic damage in cells is more frequent.

  • Family history: Women with close relatives affected, have a higher risk of breast cancer. Also, having previously breast cancer, multiply by 4 the possibilities of suffering it again.

  • Pregnancy: Women who have not had children or who had their first child later than 30 are at increased risk of developing breast cancer than women who had their first child before 30. Breastfeeding may lower the risk, especially in women who breastfeed for more than a year.

  • Use of hormone replacement therapy: These therapies are based on the administration of estrogen to postmenopausal women to reduce symptoms. Their use has declined since 2002. Because estrogen stimulates the growth of breast cells, exposure prolonged exposure to this hormone may increase the risk of developing the disease.

  • Habits such as drinking alcohol, smoking or being overweight also increase the risk of suffering the disease. Doing regular exercise and following a healthy diet reduce the risk.

  • Genetic factors: most cases of breast and ovarian cancer are associated with mutations in BRCA1 and BRCA2 (Breast Cancer Gene) genes. Curiously, Angelina Jolie has mutated BRCA1 gene. These genes are responsible for repair cell damage and maintaining normal growth of breast cells. Women with mutations in any of these genes have up to an 80% risk of developing the disease. Mutations in SNPs (explained in our article on Pharmacogenetics) tmay be associated with an increased risk of breast cancer in women. Mutations in other genes such as TP53 (p53) or CDH1 (E-cadherin) also increase the likelihood of breast cancer.

Symptoms and Diagnosis

In early stages, symptoms usually do not appear. The first sign of breast cancer is usually a new lump or mass in the breast that you or your doctor can feel. Any of the following unusual changes in the breast could be a first sign of breast cancer: inflammation of the breast, skin irritation, breast or nipple pain, nipple inversion, redness, scaling or thickening of the nipple, another substance different from milk discharge from the nipple or a lump in the armpit.

MASTO-FIG-9

Mammogram showing a suspicious lesion of cancer.

The key to succesfully treat breast cancer, is, like any other type of cancer, early detection. The most effective method of diagnosis is mammography, which is an X-ray image scanning of the breast. This technique detects breast cancer in very early stages, even tumors are small. If a suspicious mammogram image of malignancy is detected, further imaging test such as ultrasound or magnetic resonance image will be performed. Biopsy serves to assess whether the lesion is benign or malignant.

Treatments

Breast-cancer

Immunofluorescence of a section of breast cancer overexpressing the HER2 protein (red). The nuclei are shown in blue.

Once the tumor is detected, it is necessary to determinate at what stage of the disease is (how advanced it is). Furthermore, the biochemical nature of the tumor is identified, the presence or absence of hormonal receptors (receptors for estrogen and progesterone) and HER2 (Human Epidermal Growth Factor Receptor 2) protein will be examined. Thus, we can establish a suitable treatment for the patient according to the type of tumor she presents.

Generally, the processing sequence followed to treat breast cancer is:

  1. Surgery: there are two type of surgery, lumpectomy (removing only the tumor and some surrounding tissue) or masectomy (removing the entire breast tissue).

  2. Chemotherapy: it is usually given as a combination of two or more drugs.

  3. Radiotherapy: it a method highly targeted and very effective in destroying remaining cancer cells.

  4. Hormone therapy: headed to cancers which tumor cells are positive for the estrogen receptor. These drugs block the production of estrogens (aromatase inhibitors) or block estrogen binding to its receptor in the mammary cell (Tamoxifen). Thus, less estrogen leveles (more estrogen, more cancer multiplication) are achieved.

Depending on the tumor, this sequence can be modified or other treatments applied.

In recent decades, the development of new methods of early detection and treatment has reduced by more than half the number of women who die because of breast cancer. Currently, numerous ways to develop complementary treatments to existing treatments are investigated. For example, the role of certain proteases on the spread of cancer cells. Continue basic research will be essential to achieve the objetive of erradicating deaths from this disease. Do not forget that 19th October is International Breast Cancer Day, encourage to give it visibility!

 Glosary

Aromatase: enzyme responsible for transforming androgen into estrogen.

Tamoxifen: drug that acts by selectively blocking the binding of estrogen to its receptor on cells of the breast.

Links

Web of the Spanish Association Against Cancer (AECC): https://www.aecc.es/sobreelcancer/cancerporlocalizacion/cancermama/paginas/cancerdemama.aspx

BreastCancer.org: http://www.breastcancer.org/es

El càncer

El càncer de mama, al igual que tots els tipus de càncer, és el resultat de mutacions als gens que de manera natural regulen el creixement de les cèl·lules. Aquestes mutacions poden inactivar gens que normalment indueixen proliferació (oncogens) o inactivar gens que restringeixen la proliferació (gens supressors de tumors). Si s’acumulen diverses mutacions, la cèl·lula perd la capacitat per controlar el seu creixement i comencen a dividir-se sense control, generant un tumor. Perquè açò ocorrega deuen acumular-se moltes mutacions a la cèl·lula, no és suficient amb una sola mutació, ja que la cèl·lula posseeix mecanismes per compensar la pèrdua d’altres.

Un tumor pot ser benigne o maligne. Als tumors benignes les cèl·lules creixent lentament i no envaeixen altres teixits. Els tumors malignes creixen molt ràpid i les cèl·lules solen envair teixits pròxims i estendre’s a altres parts del cos. És llavors quan parlem de càncer.

La glàndula mamària i el seu càncer

Per poder entendre aquesta malaltia, és necessari conèixer l’anatomia de la mama.

Representació esquemàtica del perfil intern de la mama. A. Ductes B. Lòbuls C. Sens lactífers. D. Mugró E. Teixir gras F. Muscle pectoral G. Costelles i muscles intercostals. Ampliació: A. Cèl·lules ductals normals B. Cèl·lules mioepitelials i membrana basal C. Lumen o canal central del ducte.

Cada lòbul està format per un conjunt de lobulets. Un lobulet està format per una agrupació d’unitats productores de llet anomenades alvèols. Els alvèols i ductes es troben entapissats per dues capes cel·lulars, una capa de cèl·lules epitelials (productores de llet en els alvèols) envoltada d’una altra capa de cèl·lules mioepitelials amb capacitat contràctil. Les cèl·lules mioepitelials es contrauen per a espentar la llet produïda cap a l’exterior. Els ductes procedents dels alvèols s’uneixen per a formar ductes de major diàmetre que reuneixen la llet dels lobulets, i finalment de tot el lòbul.

Existeixen dos tipus principals de càncer de mama. El carcinoma ductal infiltrant, que comença en els ductes que porten la llet fins al mugró, és el més freqüent (80% dels casos). El segon lloc l’ocupa el carcinoma lobulillar infiltrant (10 a 12% dels casos), que comença als lobulets. La resta de tipus de càncer de mama no supera en conjunt el 10% dels casos.

Quan una de les cèl·lules de la glàndula mamària comença a dividir-se descontroladament, el tumor pot envair el teixir mamari envoltant i, en estadis més avançats les cèl·lules cancerígenes poden arribar mitjançant els vasos limfàtics als ganglis limfàtics de les axil·les, on tenen una porta d’accés fins altres parts del cos causant metàstasi.

Contràriament al que es sol creure, sols el 5-10% dels càncers de mama son hereditaris. La resta es produeixen per mutacions genètiques associades a l’envelliment cel·lular i la involució de la glàndula mamària.

El de mama és el tipus de càncer més freqüent en dones, tant en països desenvolupats com en vies de desenvolupament. A Espanya es diagnostiquen 26.000 casos a l’any, el que representa quasi el 30% de tots els tumors en dones. Tot i així, la incidència a Espanya és relativament baixa, és menor que en països com Estats Units, França, Regne Unit o Alemanya. La taxa d’incidència augmenta cada any a Espanya i al món, probablement degut a l’envelliment de la població i a un diagnòstic cada vegada més precoç. Tanmateix, a mesura que augmenta la taxa d’incidència, també ho fa la de supervivència. Actualment a Espanya fins el 80% de dones afectades sobreviuen. S’estima que el risc de patir càncer de mama al llarg de la vida és, d’aproximadament, 1 de cada 8 dones.

Altre aspecte que cal destacar sobre aquest tipus de càncer és la seua incidència en els varons. Al voltant d’1 de cada 100 casos de càncer de mama es produeix en homes.

Factors de risc

  • Edat: el risc de patir càncer de mama augmenta amb l’edat, 2 de cada 3 casos es produeixen en dones majors de 55 anys. Açò es deu a que, com més anys vivim, es donen més oportunitats de dany genètic en les cèl·lules.
  • Història familiar: les dones amb familiars propers afectats, tenen un major risc de patir càncer de mama. També, haver patit anteriorment càncer de mama, multiplica per 4 les possibilitats de tornar a patir-lo.
  • Embarassos: dones que no han tingut fills, o que tingueren el primer fill més tard dels 30 anys, tenen major risc de patir càncer de mama que dones que tingueren el primer fill abans dels 30. La lactància pot disminuir el risc, especialment en les dones que donen de mamar durant més d’un any.
  • Ús de teràpies de reemplaçament hormonal: aquestes teràpies es basen en l’administració d’estrògens a dones post-menopàusiques per a disminuir els símptomes, el seu ús ha disminuït des de 2002. Degut a que els estrògens estimulen el creixement de les cèl·lules mamaries, l’exposició prolongada a aquesta hormona pot augmentar el risc de desenvolupar la malaltia.
  • Hàbits com beure alcohol, fumar o també el sobrepès, incrementen el risc de patir la malaltia. Mentre que fer exercici de forma regular i portar una dieta saludable disminueixen el risc.
  • Factors genètics: la majoria dels casos de càncer de mama i d’ovari hereditaris s’associen a mutacions als gens BRCA1 i BRCA2 (BReast CAncer gene). Com a curiositat, Angelina Jolie té mutat el gen BRCA1). Aquestos gens s’encarreguen de reparar el dany cel·lular i mantenir el creixement normal de les cèl·lules mamàries. Les dones amb mutacions en algun d’aquests gens tenen fins un 80% de risc de patir la malaltia. Actualment s’investiga per a trobar mutacions en SNPs (explicats al nostre article sobre farmacogenètica) que podrien associar-se a un augment del risc de patir càncer de mama en dones amb mutacions als gens BRCA. Mutacions en altres gens com TP43 (p53) o CDH1 (E-cadherina) també augmenten la probabilitat de patir càncer de mama.

Símptomes i diagnòstic

En els estadis inicials de la malaltia, normalment no apareixen símptomes. Generalment el primer indici de càncer de mama és un bult o massa recent en la mama que pots palpar tu mateixa o el teu metge. Qualsevol dels següents canvis inusuals en la mama pot ser un indici: inflamació, irritació cutània, dolor de la mama o el mugró, inversió del mugró, enrogiment, descamació o engrossament del mugró, secrecions que no siguen llet, o un bult a les axil·les.

Mamografia que mostra una lesió sospitosa de càncer.

La clau per poder tractar exitosament un càncer de mama es, al igual que per a qualsevol altre tipus de càncer, la detecció precoç. El mètode de diagnòstic més eficaç és la mamografia, que és una exploració d’imatge per raigs X de la glàndula mamària. Aquesta tècnica detecta el càncer de mama en etapes molt precoces, fins i tot quan els tumors són menuts. Si en la mamografia es detecta una imatge sospitosa de malignitat, es realitzaran més proves d’imatge com l’ecografia o la ressonància magnètica nuclear, i/o una biòpsia per a avaluar si la lesió és benigna o maligna.

Tractaments

Immunofluorescència d’una secció de càncer de mama que sobreexpressa la proteïna HER2 (en roig). Els nuclis es presenten en blau.

Una vegada detectat el tumor, es deurà determinar en quina fase es troba la malaltia, és a dir, com de desenvolupada està. A més s’identificarà la naturalesa bioquímica de la cèl·lula tumoral, s’examinarà la presencia o no de receptors per a hormones (estrògens o progesterona) i de la proteïna HER2 (Human Epidermal Growth Factor Receptor 2). D’aquest mode, es podrà establir un tractament adequat per al pacient segons el tipus de tumor que presenta.

Generalment, la seqüència de tractament seguida per a tractar el càncer de mama és la següent:

  1. Cirurgia. Aquesta pot ser de 2 tius, lumpectomia (extirpar a soles el tumor i un poc de teixit envoltant) o mastectomia (extirpar tot el teixit mamari).
  2. Quimioteràpia. Es sol administrar una combinació de dos o més fàrmacs.
  3. Radioteràpia. Es tracta d’un mètode altament dirigit i molt eficaç per a destruir les cèl·lules canceroses que poden quedar.
  4. Hormonoteràpia. Dirigit als càncers les cèl·lules tumorals dels quals són positives per al receptor d’estrògens. Són fàrmacs que bloquegen la producció d’estrògens (inhibidors de l’aromatasa) o impedeixen la unió de l’estrogen al seu receptor a la cèl·lula mamària (tamoxifeno). D’aquest mode, s’aconsegueix que haja menys estrògens estimulant a les cèl·lules cancerígenes perquè es multipliquen.

Depenent del tumor, pot modificar-se aquesta seqüència o aplicar-se altres tractaments.

En les darreres dècades, el desenrotllament de nous mètodes de detecció precoç i tractaments han aconseguit reduir en més de la mitat el nombre de dones mortes a causa del càncer de mama. Actualment s’investiga per nombroses vies per desenvolupar tractaments complementaris als ja existents, per exemple, el paper de certes proteases en la disseminació de les cèl·lules canceroses. Continuar amb la investigació bàsica serà fonamental per assolir el cada vegada menys utòpic objectiu d’eradicar les morts per aquesta malaltia. No oblides que el dia 19 d’octubre es celebra el dia internacional del càncer de mama, anima’t a donar-li visibilitat!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 11 2 ?