Las alergias son una de las dolencias más comunes en nuestra sociedad, ¿quién no conoce a alguien que tenga alguna? Según la Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alérgica Pediátrica (SEICAP), actualmente entre el 20 y 30 por ciento de la población padece alguna alergia. La mala noticia es que lo expertos estiman que esta cifra aumentará hasta el 50% para 2025. Por esto, queremos contaos un poco más sobre las alergias en este post. ¡Esperamos que os guste!

Allergy is one of the most common illnesses in our society, who doesn’t know someone with any allergy? According to the Spanish Society of Clinic Immunology and Allergic Pediatrics (SEICAP), nowadays between 20 and 30 percent of the population suffer from any allergy. The bad new is that experts estimate that this percentage will increase until 50% by 2025. For this reason, we want to tell you a bit more about allergies. We hope you like it!

Les al·lèrgies són una de les dolències més comuns a la nostra societat. Qui no coneix algú que tinga alguna? Segons la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica (SEICAP), actualment entre el 20 i 30 per cent de la població pateix alguna al·lèrgia. La noticia dolenta és que el experts estimen que aquesta xifra augmentarà fins el 50% per a 2025. Per això, volem contar-vos una miqueta més sobre les al·lèrgies en aquest post. Esperem que vos agrade!

¿Qué es una alergia y cómo se produce?

Como comentamos en el artículo anterior Mi organismo contra mí, la alergia también es denominada Hipersensibilidad de tipo I y es una reacción exagerada de nuestro sistema inmune a un elemento inocuo, pero que el cuerpo reconoce como dañino.

El sistema inmune es el encargado de defender a nuestro organismo de elementos externos o internos que puedan perjudicarnos (antígenos), y para ello tiene la capacidad de distinguir entre hasta 109 tipos de antígenos diferentes.  La alta especificidad de este sistema se debe a la capacidad de producir tantos anticuerpos (moléculas de defensa) como sea necesario, al poseer una habilidad muy específica para diferenciar entre moléculas estrechamente relacionadas. Cuando no somos capaces de diferenciar bien entre los antígenos reales y los inocuos se producen alergias y enfermedades autoinmunes.

Elementos que intervienen en el desarrollo de una alergia:

• Anticuerpos: también llamados inmunoglobilinas (Ig) son proteínas que circulan por la sangre y son las encargadas de reconocer específicamente al elemento patógeno. En el caso de la alergia el anticuerpo implicado son las Inmunogloulinas E (IgE). En concreto, la concentración de las IgE en sangre está muy por debajo de las demás Ig, pero aumento rápidamente en las reacciones alérgicas.
• Mastocitos: son células que no se encuentran por la sangre sino en tejido nervioso, aparato respiratorio, digestivo, piel y hueso. Son capaces de unir moléculas de IgE en su superficie y contienen gránulos en su interior llenos de productos que producen inflamación.
• Linfocitos: son las células protagonistas del sistema immune. Las hay de dos tipos; B y T. Los linfocitos B son los encargados de la producción de anticuerpos frente a un antígeno determinado. Los linfocitos T son células de comunicación entre células a través de mensajeros químicos llamados linfocinas.
• Células presentadoras de antígeno: estas células actúan en las primeras fases de una reacción inflamatoria. Contactan directamente con el patógeno que ha invadido el organismo, lo digiere en su interior, y expone en su superficie el antígeno que será reconocido por el resto de células del sistema inmune.

Cuando tenemos un primer contacto con el alérgeno se produce la fase de sensibilización. En esta primera etapa, las células presentadores de antígeno actúan sobre el patógeno (engulléndolo) y activan a los linfocitos T, que se comunicarán con los linfocitos B para inducir en ellos la producción de anticuerpos específicos para el patógeno detectado.  En este momento se producirán IgE  que aumentarán su concentración en sangre pero aún no se producirá la reacción alérgica. El paciente esta sensibilizado frente al alérgeno pero no ha desarrollado la reacción alérgica.

En una segunda exposición al patógeno, las IgE presentes en la sangre se unirán rápidamente al alérgeno y, la unión de IgE-alérgeno a los mastocitos producirá la explosión de éstos liberándose sustancias pro-inflamatorias como las histaminas. Un remedio muy habitual contra las reacciones alérgicas son los anti-histamínicos.

Los tipos de alergias más raros

Existen evidencias de prácticamente alergias a cualquier cosa; entre las más llamativas se encuentran; la alergia al agua, al sexo, al tacto (dermatografía), al calor, al frío, a besarse…

Uno de los casos más extremos que se han conocido es el del niño Kaleb Bussenschutt. Un niño australiano de 6 años de edad que solo puede consumir; agua, hielo y una marca de limonada. Presenta intolerancia múltiple tanto a alimentos como a bebidas y lo viene desarrollando desde que su madre dejó de darle el pecho y comenzó a introducirle en la alimentación normal. Como consecuencia de las alergias el niño tenía fuertes dolores de estómago, inflamación, producción de úlceras y diarrea.

Actualmente los doctores no consiguen determinar cuál es el verdadero problema, aunque los síntomas aparecen como una terrible alergia. Por el momento, Kaleb es alimentado con una solución líquida nutritiva que le es administrada a través de una bomba al ombligo.  La familia de Kaleb ha habilitado una página web www.kalebsjourney.org con el objetivo de recaudar fondos para la investigación que arroje luz al mal de Kaleb.

Otra de las alergias más extremas que están apareciendo, sobre todo en los países desarrollados y desde hace poco tiempo es la llamada Sensibilidad Química Múltiple. Se trata de un síndrome crónico del que se desconocen sus causas pero que ocasiona gran variedad de síntomas diferentes y afecta a varios órganos, y es causada por la exposición a químicos en el ambiente. Suele afectar a mujeres de mediana edad e ir acompañado de intolerancias alimentarias o farmacológicas.  La solución provisional a estos pacientes es que reduzcan o no tomen contacto con químicos de la ropa, procedentes de aparatos tecnológicos o incluso los que se encuentran disueltos en el aire de las zonas urbanas.

Enlaces de interés:

• http://www.medicalnewstoday.com/articles/264419.php
• Asociación de personas con alergia a alimentos y látex. http://www.aepnaa.org/

What is an allergy and how is it produced?

As we explained in the previous article My organism against myself, allergy is also called Type I Hypersensitivity and is an exaggerated reaction of the immune system against an innocuous element that body detects as harmful.

The immune system defends our organism from strange internal or external elements that can damage us (antigens), and for that it has the capability to distinguish among 109 different antigen types. The high specificity of the system is due to the capability to produce many antibodies (defence molecules) as necessary, being that it has a specific ability to differentiate among molecules closely related. When we’re not able to differentiate between innocuous and actual antigens allergies and autoimmune diseases are produced.

Elements involved in allergy development:

• Antibodies: also called Immunoglobulins (Ig). They are proteins that circulate in the bloodstream and are responsible for recognizing specifically the pathogenic element. In case of allergy, the antibody type involved is the Immunoglobulin E (IgE). Concretely, the IgE concentration in blood is below the rest of Igs, but it’s increased rapidly in allergic reactions.
• Mast cells: this cells are not located in the blood but in the nervous tissue, respiratory system, digestive, skin and bones. They are able to attach IgE molecules in their surface and contain granules full of products that trigger inflammation.
• Lymphocytes: the main cells of the immune system. There are two types: B and T. B cells produce antibodies against a specific antigen. T cells are involved in the communication among cells through chemical messengers called lymphokines.
• Antigen-presenting cells: this cells act in the first phases of an inflammatory reaction. They contact directly with the pathogen that has invaded the body, digest it inside and display the antigen in the cell surface so as to other immune cells can recognize it.

When there is a first contact with an allergen, the sensitization phase occurs. In this first phase, the antigen-presenting cells act over the pathogen (engulfing it) and activate the T cells, which will communicate with B cells to induce the production of specific antibodies against the detected antigen. In this moment, IgE will be produced and will increase its concentration in blood but the allergic reaction won’t still be produced. The patient is then sensitized against the allergen but hasn’t developed yet the allergic reaction.

In a second exposure to the pathogen, the IgE molecules present in blood will bind rapidly to the allergen and the IgE-allergen complex will bind the mast cell, what will trigger the release of pro-inflammatory substances such as histamine. The antihistamines are a very common remedy against allergic reactions.

The rarest allergy types

Allergies to practically anything exist; among the most striking ones we find: to water, to sex, to touch (dermatography), to cold, to heat, to kiss…

One of the most extreme cases known is the one of Kaleb Bussenschutt. He is a 6-year-old Australian child that can only eat and drink water, ice and a lemonade brand. He shows multiple intolerance to both foods and drinks and suffers from it since her mother stopped breastfeeding him and began to feed him with normal food. As a consequence of the allergy, Kaleb felt strong stomach pain, inflammation, ulcers production and diarrhoea.

Currently doctors are not able to figure out which is the actual problem, although symptoms appear as a terrible allergy. At the moment, Kaleb is fed with a nutritive liquid solution given through a pump to the navel. Kaleb’s family has created a web page www.kalebsjourney.org with the aim of fundraising for Kaleb’s disease research.

Another extreme allergy that is appearing, especially in the developed countries and not long ago, is the Multiple Chemical Sensitivity. It’s a chronic syndrome which causes remain unknown but produces a large variety of symptoms and affects various organs; it’s caused by exposition to environmental chemicals. It usually affects middle-aged women together with food or pharmacological intolerances. The temporary solution for these patients is to reduce or not to contact with clothes chemicals, from technological devices or even those that are dissolved in the urban areas air.

Links of interest:

• Web to learn further about allergy: http://www.medicalnewstoday.com/articles/264419.php

Què és una al·lèrgia i com es produeix?

Com comentarem al nostre anterior article El meu organisme contra mi, l’al·lèrgia també es denominada Hipersensibilitat de tipus I, i és una reacció exagerada del nostre sistema immune a un element innocu, però que el cos reconeix com nociu.

El sistema immune és l’encarregat de defensar el nostre organisme d’elements externs o interns que poden perjudicar-nos (antígens), i per a això té la capacitat de distingir entre fins 109 tipus d’antígens diferents. L’alta especificitat d’aquest sistema es deguda a la capacitat de produir tants anticossos (molècules de defensa) com siga necessari, al tindre una habilitat molt específica per a diferenciar entre molècules estretament relacionades. Quan no som capaços de diferenciar bé entre els antígens reals i els innocus es produeixen al·lèrgies i malalties autoimmunes.

Elements que intervenen en el desenvolupament d’una al·lèrgia:

• Anticossos: també anomenats immunoglobulines (Ig) són proteïnes que circulen per la sang i són les encarregades de reconèixer específicament a l’element patogen. En el cas de l’al·lèrgia l’anticòs implicat són les immunoglobulines E (IgE). En concret, la concentració de les IgE en sang està molt per davall de la resta d’Ig, però augmenten ràpidament en les reaccions al·lèrgiques.
• Mastòcits: són cèl·lules que no es troben a la sang sinó en teixit nerviós, aparat respiratori, digestiu, pell i ós. Són capaços d’unir molècules d’IgE en la seua superfície i contenen grànuls al seu interior plens de productes que produeixen inflamació.
• Limfòcits: són les cèl·lules protagonistes del sistema immune. Hi ha dos tipus, B i T. Els limfòcits B són els encarregats de la producció d’anticossos front a un antigen determinat. Els limfòcits T són cèl·lules de comunicació entre cèl·lules mitjançant missatgers químics anomenats limfocines.
• Cèl·lules presentadores d’antígens: aquestes cèl·lules actuen en les primeres fases d’una reacció inflamatòria. Contacten directament amb el patogen que ha envaït l’organisme, el digereixen al seu interior, i exposen a la seua superfície l’antigen que serà reconegut per la resta de cèl·lules del sistema immune.

Quan tenim un primer contacte amb l’al·lergen es produeix la fase de sensibilització. En aquesta primera etapa, les cèl·lules presentadores d’antigen actuen sobre el patogen (engolint-lo) i activen a los limfòcits T, que es comunicaran amb els limfòcits B per induir en ells la producció d’anticossos específics per al patogen detectat. En aquest moment es produiran IgE, que augmentaran la seua concentració en san però encara no produiran la reacció al·lèrgica. El pacient està sensibilitzat front l’al·lergen però no ha desenvolupat la reacció al·lèrgica.

En una segona exposició al patogen, les IgE presents a la sang s’uniran ràpidament a l’al·lergen i, la unió d’IgE-al·lergen als mastòcits produirà l’explosió d’aquestos i s’alliberaran substàncies pro-inflamatòries com les histamines. Un remei molt habitual contra les reaccions al·lèrgiques són els antihistamínics.

Els tipus d’al·lèrgies més rars

Hi ha evidències de pràcticament al·lèrgies a qualsevol cosa; entre les més cridaneres es troben: l’al·lergia a l’aigua, al sexe, al tacte (dermatografia), a la calor, al fred, a besar-se…

Un dels casos més extrems que s’han conegut és el del xiquet Kaleb Bussenschutt. Un xiquet australià de 6 anys d’edat que sols pot consumir aigua, gel i una marca de llimonada. Presenta intolerància múltiple tant a aliments com a begudes i ho ha estat desenvolupant des que sa mare deixà de donar-li el pit i començà a introduir-lo en l’alimentació normal. Com a conseqüència de les al·lèrgies el xiquet tenia forts dolors d’estómac, inflamació, producció d’úlceres i diarrea.

Actualment els doctors no aconsegueixen determinar quin és el veritable problema, encara que els símptomes apareixen com una terrible al·lèrgia. Pel moment, Kaleb és alimentat amb una solució líquida nutritiva que l’és administrada mitjançant una bomba al melic. La família de Kaleb ha habilitat una pàgina web www.kalebsjourney.org amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació que porte llum al mal de Kaleb.

Altra de les al·lèrgies més extremes que estan apareixent, sobre tot als països desenvolupats i des de fa poc de temps és l’anomenada Sensibilitat Química Múltiple. Es tracta d’una síndrome crònica de la que es desconeixen les seues causes però que ocasiona gran diversitat de símptomes diferents i afecta a diversos òrgans, i es causada per l’exposició a químics a l’ambient. Sol afectar a dones de mitjana edat i anar acompanyant d’intoleràncies alimentaries o farmacològiques. La solució provisional per aquests pacients és que redueixen o no tinguen contacte amb químics de la roba, procedents d’aparats tecnològics o fins i tot els que es troben dissolts a l’aire de les zones urbanes.