El milagro de la ciencia. Un antiguo aliado en la lucha contra el cáncer. The miracle of science. An ancient ally in the fight against cancer.El miracle de la ciència. Un antic aliat en la lluita contra el càncer.

A duras penas te comes la última uva de doce aunque solo sea para darte una razón más para creer que el año que entra será bueno. Ojalá. Comenzaba 2010 y este no iba a ser un gran año para ella. Feliz, completa y con una familia y un trabajo que le llenaban. Sin comerlo ni beberlo, sin pedirlo ni esperarlo, le llegó. Era una más. Una nueva víctima de la mayor epidemia de nuestros tiempos.

Le habían diagnosticado un cáncer de ovario con numerosas metástasis… Imagínate. Estaba hundida. Con un porcentaje de 95 de no vencer la enfermedad, le daban dos años de esperanza de vida y un tratamiento paliativo, que no curativo. Le había tocado la lotería maldita.

Hardly you eat the last twelve grapes although it is only to give you a reason to believe that the coming year will be good. Hopefully. Beginning 2010 and this was not going to be a great year for her. Happy, complete with a family and a job that filled her.  Through no fault of her own, without asking or expecting it, it came. She was one more. A new victim of the largest epidemic of our age.

She had been diagnosed with ovarian cancer with numerous metastases… Just imagine. She was extremely depressed. With a percentage of 95% not overcome the disease, she was given two years of life expectancy and a palliative treatment, not curative. She had won the cursed lottery.

Amb prou feines et menges l’últim raïm de dotze encara que sols siga per donar-te una raó més per creure que l’any que comença serà bo. Tant de bo. Començava 2010 i aquest no anava a ser un gran any per a ella. Feliç, completa i amb una família i un treball que li omplien. Sense adonar-se, li va arribar. Era una més. Una nova víctima de la major epidèmia dels nostres temps.

Li havien diagnosticat un càncer d’ovari amb metàstasi… Imagina’t. Estava enfonsada. Amb un percentatge d’un 95% de probabilitat de no vèncer la malaltia, li donaven dos anys d’esperança de vida i un tractament pal·liatiu, que no curatiu. Li havia tocat la loteria maleïda.

Odile Fernández es médico de familia, y tras superar el miedo decidió tomar una actitud valiente  y participar en el proceso de su enfermedad de manera activa. Comenzó a investigar a través de la base de datos de investigación biomédica “Pubmed” y decidió hacer un gran cambio en su vida. Hoy, 5 años después de ser diagnosticada con cáncer metastático, está curada, ha vuelto a ser madre y ayuda a otras muchas personas a tomar partido en la curación de su enfermedad. Por todo esto se merece ser la protagonista de este artículo.

La doctora Fernández ha publicado dos libros de recetas y posee un blog desde el que resuelve dudas de lectores y publica nuevas noticias relacionadas con la alimentación y el cáncer.

La principal diferencia entre ésta y otras historias es que la dieta no se plantea como una curación milagrosa, sino como un complemento a  un tratamiento  como la quimioterapia. Existen tantos cánceres diferentes como personas que lo padecen. En cada uno de los enfermos, las condiciones y el tejido cancerígeno pueden comportarse de manera diferente, mientras que los tratamientos actuales  son muy generales.  Por ello no hay nadie mejor que el paciente para tomar las riendas de su propia enfermedad y complementar el cuidado sanitario necesario, con unos hábitos de vida saludables y adaptados a sus circunstancias personales.

Odile Fernández tiene un blog muy interesante que podéis visitar aquí  y en el que da muchísima información sobre los alimentos que pueden estar actuando como adyuvantes en la lucha contra el cáncer.

La actividad inflamatoria en cáncer y las especias

Las células del cuerpo se reproducen y se dividen para dar  lugar a poblaciones nuevas que regeneren el tejido como parte de un proceso fisiológico y natural. Sin embargo, las células, para dividirse, necesitan de “autorización superior” es decir, de una serie de señales a su alrededor que les permitan continuar con el proceso de división. Cuando el comportamiento de la célula no obedece a las normas de división, se produce un tumor que puede derivar en cáncer.

En el año 2000 Hanahan y  Weinberg  identificaron las 6 marcas del cáncer, las señales que definen a una célula con capacidad cancerígena. Éstas células tienen capacidad autónoma de división y no hacen caso a las señales que inhiben la proliferación. Tienen una capacidad infinita para dividirse y pueden, por lo tanto, evadir la muerte celular. Además tiene la capacidad de  invadir otros tejidos y promover la formación de vasos sanguíneos, de modo que la irrigación sanguínea les permite que los nutrientes también puedan llegar al nuevo tejido tumoral.

Las características de las células tumorales. Una séptima característica que ha sido añadida recientemente indica que la inflamación puede promover y sostener el tejido tumoral.

Estudios posteriores además demostraron la inflamación como un componente crítico en la progresión de un tumor. Muchos cánceres a partir de sitios de infección, irritación crónica e infamación, y comienza a esclarecerse el contenido del microentorno  del cáncer,-que está ampliamente orquestado por células inflamatorias- que es indispensable para la proliferación supervivencia y migración del tumor.

La inflamación parece ser un proceso causal en muchas de las dolencias humanas.

Así, podemos entender que aquellos elementos con actividad anti-inflamatoria pueden ayudarnos no solo a prevenir la aparición de un cáncer, sino a favorecer su desaparción junto con los tratamientos tradicionales.

CÚRCUMA

La cúrcuma es una planta perenne herbácea que se cultiva principalmente desde la Polinesia hasta el sudeste asiático, teniendo su mayor centro de producción en Sagli, una ciudad del sur de la India. Es uno de los componentes del curry, que seguro te resulta más conocido, y es el responsable de su color amarillento.  Los componentes químicos más importante de la cúrcuma son un grupo de compuestos llamados curcuminoides, que incluyen la curcumina (diferuloymethane), demetoxicurcumina y bisdemetoxicurcumina. La curcumina es el más conocido y estudiado.

La curcumina  es el compuesto responsable de su coloración anaranjada y está siendo muy estudiada por su carácter anticancerígeno, antiséptico y antinflamatorio.  Estudios epidemiológicos atribuyen el bajo índice de cáncer de colon en la India debido al alto contenido en cúrcuma de su dieta, donde también se ha observado una incidencia de hasta un 30% menos de cáncer de mama que en países occidentales. Estudios  han confirmado su actividad inhibidora de vías de señalización como STAT3 y NFkB, encargadas de traducir las señales extracelulares en expresión de diferentes genes que controlan la proliferación celular, respuesta al sistema inmune y muerte celular entre otros. NFkB, por ejemplo, se ve activada en situaciones de estrés celular, exposición a radiación UV e hipoxia (como la producida por el consumo de tabaco). Una de los principales efectos antinflamatorios de la cúrcuma es la inhibición de la liberación de citoquinas proinflamatorias.

Parece que una menor incidencia de cáncer en los países asiáticos podría estar relacionado con el uso de especias como la cúrcuma en su dieta de una manera más intensa que en los países occidentales.

APIGENINA

La apigenina es un flavonoide natural que se encuentra en frutas y  verduras como el perefil, la cebolla, el apio y el pomelo. Se consume principalmente a través de la camomila y la manzanilla y también aparece en el vino tinto y la cerveza.  Su consumo está relacionado con una menor incidencia de algunos cánceres como el digestivo, de mama, de próstata, de piel  y enfermedades hematológicas.

La apigenina es un compuesto muy presente en la manzanilla, y la camomila es una de las fuentes más importantes de consumo.

Es conocida su acción inhibidora de la Ornitina Descarboxilasa (ODC), un enzima que cataliza el primer paso para la síntesis de poliaminas, un compuesto que actúa como hormonas y es activo en muy baja dosis. La acción de las poliaminas afecta finalmente a la estructura del ADN haciéndolo más proclive a la replicación y, por tanto, favoreciendo la aparición de células tumorales con alta capacidad replicativa.

Dos células cancerosas en división. En gran medida, la principal acción de los principios activos presentes en las especias afecta al proceso de división y proliferación celular.

Así mismo este compuesto ha mostrado efectos supresores del factor VEGF que promueve la proliferación de vasos sanguíneos que irriguen al tumor, y reduciendo la síntesis de proteasas, que ayudan a degradan la matriz que rodea al tejido para permitir que las células cancerígenas migren hacia otros tejidos.

ALIÍNA

Ya en el antiguo Egipto (1550 a.C) se utilizaba el ajo para el tratamiento de tumores. La aliína es su componente principal y es derivado del aminoácido cisteína, que cuando el ajo es machacado o cortado reacciona con la aliinasa y lo convierte en alicina, un compuesto que se estabiliza rápidamente convirtiéndose en polisulfidos. Estudios epidemiológicos recientes han relacionado una dieta rica en ajo con una menor incidencia de los cáncer de colon y estómago.

Los polisulfidos derivados de la alicina actúan promoviendo la muerte celular (o apoptosis) por diferentes vías en las que promueve la fragmentación del ADN  por un lado,  y la acumulación de especies reactivas de oxígeno que también terminan dañando el material genético de las células tumorales.

Aunque hoy en día pensamos que la principal causa del desarrollo de tumores se debe a problemas en los genes que éstas células portan, nuevas teorías apuntan a que puede tratarse un cambio en el metabolismo de la célula que la puede convertir en tumoral. Esta es una teoría no demasiado nueva, y es que  en 1931 Otto Heinrich Warburg recibió el Premio Nobel de Medicina por su tesis “La causa primaria y la prevención del cáncer”  en la que señalaba que la causa del cáncer sería una alimentación y hábitos de vida anti-fisiológicos y que esto crearía un entorno de acidez en las células que las llevarían a desarrollar capacidades tumorigénicas.

El fisiólogo alemán Otto Heinrich Warnburg describió por primera vez a principios del siglo XX la acidificación de las células cancerígenas, que podría ser la causa de su condición altamente proliferativa. Sin embargo, sus teorías fueron desacreditadas durante años por su conocido apoyo al gobierno Nazi.

Todavía queda un largo camino por recorrer para llevar a conocer con seguridad cuáles son los secretos de esta terrible enfermedad y cuál o cuáles son los sucesos que tienen que ocurrir en nuestro cuerpo para que una célula decida tomar su propio camino y dividirse por su cuenta. Hasta el momento, está claro  que hay evidencias de sobra para confiar en que una buena parte de esa cura tiene que ver con una buena alimentación.

Enlaces de interés:

Para más información sobre la Apigenina:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2874462/pdf/nihms198768.pdf

Para más información sobre la Cúrcuma:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25495096

Odile Fernándex is GP, and after overcoming the fear she decided to have a brave attitude and participate in the process of her disease in an active way. She started to read and study through the biomedical research database “Pubmed”, and decided to make a huge change in her life. Today, 5 years after being diagnosed by metastatic cancer, she is healed, has been mother again and helps many people to act actively in the healing of their disease. Because all that, she deserves to be the main character of this article.

odile

The main difference among this one and other stories is that the diet is not seen and planned as a miracle cure, but as a complement to treatments like chemotherapy. There are as many different cancers as people that suffer them. In each patient, the conditions and cancerous tissue can behave in a different way, while the current treatments are very general. Therefore, there’s nobody better like the own patient who can take charge of their own illness and complement the needed sanitary care, with a healthy lifestyle and adapted to their personal circumstances.

Odie Fernández has a very interesting blog that you can visit here www.misrecetasanticancer.com (in Spanish) where she gives a lot of information about the aliments that may be acting like adjuvants in the fight against cancer.

Inflammatory activity in cancer and the spices

http://thecancercureexperiment.files.wordpress.com/2010/01/my-drawing.jpg

The body cells reproduce and divide to origin new populations that regenerate the tissue, as part of a natural and physiological process. However, the cells, to divide need a “higher authorization” among other things, a variety of signals around them that allows the division process. When the behaviour of a cell does not obey the rules of division, is produced a tumour that may derive in cancer. In 2010 Hanahany Weinberg identified the 6 cancer marks (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10647931), the signals that define a cell with carcinogenicity. These cells have the autonomous ability of divide and do not pay attention to signals of proliferation inhibition. They have an infinite ability of division and are able to evade the cell death. Besides they have the ability of promote the invasion of other tissues and the formation of new blood vessels, so that the blood supply allows nutrients reach the new tumour tissue.

 Cancer Hallmarks

Further studies demonstrated later that inflammation is a critical component in tumour progression.  Many cancers start from infection, chronic irritation or inflammation sites. It’s being clarified the content of cancer microenvironment: essential for the proliferation, migration and tumour survival. (http://carcin.oxfordjournals.org/content/30/7/1073.full)

inflammationjpg

This way, we can understand that those elements with inflammatory activity are able to help us not only to prevent cancer apparition, but favour its disappearance along with traditional treatments.

Turmeric

planta curcuma

cúrcumaTurmeric is an herbaceous perennial plant that grows mainly from Polynesia to Southeast Asia, having the major growing center in Sagli, a city located in South India. It is one of the curry components, which for sure would be better known for you, and it is responsible of its yellow colour. The most important turmeric’ chemical components are a group of components called curcuminoids, which include the curcumin (diferuloymethane), desmethoxycurcumin and bis-desmethoxycurcumin. The curcumin is the most known and studied.

Curcumin is being very studied due to its anticarcinogenic, antiseptic and anti-inflammatory properties. Epidemiological studies attribute the low rate of colon cancer in India due to the high curcumin content of their diet, where there has also been observed an incidence up to 30% less of breast cancer than in Western countries. Studies have confirmed its inhibitory activity of signalling pathways like STAT3 and NFkB, responsible of translating extracellular signals into expression of different genes that control cell proliferation, immune response and cell death among others. NFkB, for example, is activated in situations of cell stress, exposure to UV radiation and hypoxia (such as produced by the consumption of tobacco). A major anti-inflammatory effects of curcumin is the inhibition of proinflammatory cytokines releasing.

curcuminas

 Apigenin

Apigenin is a natural flavonoid found in fruits and vegetables like parsley, onion, celery and grapefruit. It is mainly consumed through chamomile and chamomile and also appears in red wine and beer. Its consumption is associated with a lower incidence of some cancers such as gastrointestinal, breast, prostate, skin and blood diseases.

camomila

It is known its inhibitory action Ornithine decarboxylase (ODC), an enzyme that catalyses the first step in polyamine synthesis, a compound that acts like hormones and it’s active in very low doses. The action of polyamines finally affects DNA structure making it more prone for replication and thus favouring the onset of tumour cells with high replicative capacity.

células cancerígena dividiéndose

In addition this compound showed suppressive effects of VEGF factor that promotes proliferation of blood vessels supplying the tumour, and reducing the synthesis of proteases that degrade the matrix to help the surrounding tissue to allow cancer cells migrate to other tissues.

Alliin

Already in the ancient Egypt (1550 BC) garlic was used to treat tumours. Alliin is its main component and it is derived from the amino acid cysteine that when garlic is crushed or cut reacts with alliinase and converts it in allicin, a compound that stabilizes quickly becoming a polysulfide. Recent epidemiological studies have linked a diet rich in garlic with a lower incidence of colon and stomach cancer.

ajo

The allicin polysulfides derivatives act to promote cell death (or apoptosis) through different pathways in which DNA fragmentation is promoted on the one hand, and the accumulation of reactive oxygen species also end up damaging the genetic material of the tumour cells.

Although today we think that the main cause of tumour development is due to problems in genes that carry these cells, new theories suggest that it may be a change in cell metabolism that can turn into tumour. This is a not too new theory, is that in 1931 Otto Heinrich Warburg received the Nobel Prize for Medicine for his thesis «The primary cause and prevention of cancer» which noted that the cause of cancer would be eating and habits antiphysiological life and that this would create an acidic environment in the cells that lead to develop tumorigenic capabilities.

There is still a long way to go to bring security to know what the secrets of this terrible disease are and which events must occur in our body so that a cell decides to take his own way and on their own are divided. So far, there are clearly plenty of evidence to be confident that a good part of healing has to do with a good diet.

cancer

Odile Fernández és metgessa de família, i després de superar la por va decidir prendre una actitud valent i participar en el procés de la seua malaltia de manera activa. Va començar a investigar a través de la base de dades d’investigació biomèdica “Pubmed” i va decidir fer un gran canvi en la seua vida. Hui, 5 anys després de ser diagnosticada amb càncer metastàtic, es troba curada, ha tornat a ser mare i ajuda a altres persones a implicar-se en la curació de la seua malaltia. Per tot açò es mereix ser la protagonista d’aquest article.

La doctora Fernández ha publicat dos llibres de receptes i posseeix un blog des del qual resol dubtes de lectores i publica noves noticies relacionades amb l’alimentació i el càncer.

La principal diferencia entre aquesta i altres històries és que la dieta no es planteja com una curació miraculosa, sinó com un complement a un tractament com la quimioteràpia. Existeixen tants càncers diferents com persones que el pateixen. En cadascú dels malalts, les condicions i el teixit cancerigen poden comportar-se de manera diferent, mentre que els tractaments actuals són molt generals. Per això no hi ha ningú millor que el pacient per prendre el control de la seua pròpia malaltia i complementar la cura sanitària necessària, amb uns hàbits de vida saludables i adaptats a les sues circumstàncies personals.

L’activitat inflamatòria en càncer i les espècies

Las cèl·lules del cos es reprodueixen i es divideixen per donar lloc a poblacions noves que regeneren el teixit com a part d’un procés fisiològic i natural. No obstant això, les cèl·lules, per dividir-se, necessiten “autorització superior”, és a dir, una sèrie de senyals al seu voltant que les permeta continuar amb el procés de divisió. Quan el comportament de la cèl·lula no obeeix a les normes de divisió, es produeix un tumor que pot derivar en càncer.

L’any 2000 Hanahan i Weinberg van identificar les 6 marques del càncer, les senyals que defineixen una cèl·lula amb capacitat cancerígena. Aquestes cèl·lules tenen capacitat autònoma de divisió i no fan cas a les senyals que inhibeixen la proliferació. Tenen una capacitat infinita per dividir-se i poden, per tant, evadir la mort cel·lular. A més tenen la capacitat d’envair altres teixits i promoure la formació de vasos sanguinis, de manera que la irrigació sanguínia permet que els nutrients també puguen arribar al nou teixit tumoral.

Les característiques de las cèl·lules tumorals. Una sèptima característica que ha sigut afegida recentment indica que la inflamació pot promoure i sostenir el teixit tumoral.

Estudis posteriors a més van mostrar la inflamació com un component crític en la progressió d’un tumor. Molts càncers a partir de llocs d’infecció, irritació crònica i inflamació, i comença a esclarir-se el contingut del microentorn del càncer,-que està àmpliament orquestrat per cèl·lules inflamatòries- que es indispensable per a la proliferació, supervivència i migració del tumor.

La inflamació sembla ser un procés causal en moltes de las dolències humanes.

Així, podem entendre que aqueixos elements amb activitat antiinflamatòria poden ajudar-nos no sols a prevenir l’aparició d’un càncer, sinó a afavorir la seua desaparició junt amb els tractaments tradicionals.

CÚRCUMA

La cúrcuma és una planta perenne herbàcia que es cultiva principalment des de la Polinèsia fins el sud-est asiàtic. És un dels components del curri, i és responsable del seu color groguenc.  Els components químics més importants de la cúrcuma són un grup de compostos anomenats curcuminoides, que inclouen la curcumina (diferuloymethane), demetoxicurcumina i bisdemetoxicurcumina. La curcumina és el més conegut i estudiat.

La curcumina és el compost responsable de la seua coloració ataronjada i actualment és molt estudiada pel seu caràcter anticancerigen, antisèptic i antiinflamatori. Estudis epidemiològics atribueixen el baix índex de càncer de colon a l’Índia a l’alt contingut en cúrcuma de la seua dieta, on també s’ha observat una incidència de fins un 30% menys de càncer de mama que a països occidentals. Estudis han confirmat la seua activitat inhibidora de vies de senyalització com STAT3 y NFkB, encarregades de traduir les senyals extracel·lulars en expressió de diversos gens que controlen la proliferació cel·lular, resposta al sistema immune i mort cel·lular. NFkB, per exemple, s’activa en situacions de estrès cel·lular, exposició a radiació UV i hipòxia (com la produïda pel consum de tabac). Un dels principals efectes antiinflamatoris de la cúrcuma és la inhibició de l’alliberació de citoquines proinflamatòries.

Sembla que una menor incidència de càncer als països asiàtics podria estar relacionada amb l’ús d’espècies com la cúrcuma a la dieta d’una manera més intensa que als països occidentals.

APIGENINA

L’apigenina és un flavonoide natural que es troba en fruites i verdures como el julivert, la ceba i l’api. Es consumeix principalment a través de la camamilla i la mançanilla i també apareix al vi negre i la cervesa. El seu consum es relaciona amb una menor incidència d’alguns càncers com el digestiu, de mama, de pròstata, de pell i malalties hematològiques.

És coneguda la seua acció inhibidora de l’Ornitina Descarboxilasa (ODC), un enzim que catalitza el primer pas per a la síntesi de poliamines, un compost que actua com hormones i és actiu en dosi molt baixes. L’acció de les poliamines afecta finalment a l’estructura de l’ADN fent-lo més procliu a la replicació i, per tant, afavorint l’aparició de cèl·lules tumorals amb alta capacitat replicativa.

Dues cèl·lules canceroses en divisió. En gran mesura, la principal acció dels principis actius presents a les espècies afecta al procés de divisió i proliferació cel·lular.

Així mateix aquest compost ha mostrat efectes supressors del factor VEGF que promou la proliferació de vasos sanguinis que irriguen el tumor, i reduint la síntesi de proteases, que ajuden a degradar la matriu que rodeja el teixit i així permetre que les cèl·lules cancerígenes migren cap altres teixits.

AL·LIÏNA

Ja a l’antic Egipte (1550 a.C) s’utilitzava l’all per al tractament de tumors. L’al·liïna és un dels seus components principals i deriva de l’aminoàcid cisteïna. Quan l’all és picat o tallat reacciona amb l’enzim al·liïnasa i el converteix en al·licina, un compost que s’estabilitza ràpidament convertint-se en polisulfids. Estudis epidemiològics recents han relacionat una dieta rica en all amb una menor incidència dels càncers de colon y estómac.

Els polisulfids derivats de l’al·licina actuen promovent la mort cel·lular (o apoptosis) per diferents vies com la fragmentació de l’ADN per un costat, i l’acumulació d’espècies reactives d’oxigen que també terminen danyant el material genètic de les cèl·lules tumorals.

Encara que avui en dia pensem que la principal causa del desenvolupament de tumors es deu a problemes en els gens que aquestes cèl·lules porten, noves teories apunten a que pot tractar-se d’un canvi al metabolisme de la cèl·lula que la pot convertir en tumoral. Aquesta és una teoria no massa nova, al 1931 Otto Heinrich Warburg va rebre el Premi Nobel de Medicina per la seua tesi “La causa primària i la prevenció del càncer” en la qual assenyalava que la causa del càncer seria una alimentació i hàbits de vida anti-fisiològics i que això crearia un entorn d’acidesa a les cèl·lules que les portaria a desenvolupar capacitats tumorigèniques.

El fisiòleg alemany Otto Heinrich Warnburg va descriure per primera vegada a principis del segle XX l’acidificació de les cèl·lules cancerígenes, que podria ser la causa de la seua condició altament proliferativa. No obstant això, les sues teories van ser desacreditades durant anys pel seu conegut suport al govern Nazi.

Encara queda un llarg camí per recórrer per arribar a conèixer amb seguretat quins són els secrets d’aquesta terrible malaltia i quins són els successos que han d’ocórrer al nostre cos perquè una cèl·lula decideixi prendre el seu propi camí i dividir-se pel seu compte. Fins ara, està clar que hi ha evidències per confiar en que una bona part d’eixa cura té que vore amb una bona alimentació.

Enllaços d’interès:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 3 ?