Aunque la mayoría de las respuestas mediadas por nuestro sistema inmunitario son beneficiosas para nosotros -eliminan patógenos infecciosos- en ocasiones el sistema inmunitario se dirige involuntariamente contra otros antígenos que no suponen daño, incluyendo antígenos propios y ocasionando daño en nuestro propio organismo, que se manifiesta en forma de hipersensibilidad inmunológica o enfermedades autoinmunes. En el siguiente artículo explicaremos los diferentes tipos de hipersensibilidades inmunológicas que existen, por qué se producen y qué enfermedades o reacciones causan en nuestro organismo.

Although the majority of the responses mediated by our immune system are beneficial for us –they eliminate infectious pathogens- eventually, the immune system attacks other antigens that don’t cause harm, including self-antigens and causing harm to our organism, that it shows in immunological hypersensitivity or autoimmune diseases. In the following article we will explain the different types of immunological hypersensitivities that exist, why they are produced and what diseases or reactions cause in the organism.

Encara que la majoria de les respostes mediades pel sistema immunitari són beneficioses per a nosaltres -eliminen patògens infecciosos-, de vegades el sistema immunitari es dirigix involuntàriament contra altres antígens que no suposen dany, incloent antígens propis i ocasionant dany en el nostre propi organisme, dany que es manifesta en forma d’hipersensibilitat immunològica o malalties autoimmunes. En el següent article explicarem els diferents tipus d’hipersensibilitats immunològiques que existixen, per què es produïxen i quines malalties o reaccions causen en el nostre organisme.

El sistema inmunitario es un conjunto complejo de estructuras y reacciones biológicas que se encuentra en el interior de nuestro organismo y que actúa protegiendo contra enfermedades, principalmente contra patógenos infecciosos.

Tiene la característica de ser específico, es decir, de distinguir entre gran variedad de antígenos (sustancias que introducidas en un organismo desencadenan la respuesta inmune) y actuar contra unos (patógenos) y no otros (no patógenos). De esta manera el sistema inmunitario actúa contra una gran variedad de agentes, desde los más simples virus hasta los más complejos parásitos intestinales.

El sistema inmunitario posee mecanismos para descartar aquellas células que reconocen los antígenos propios de nuestro organismo, es decir, células con capacidad autoinmune. Generalmente en un individuo sano estas células son eliminadas en su mayoría, evitando la reacción contra estructuras propias. Sin embargo en algunos casos, por razones genéticas o idiopáticas, estas células no son eliminadas correctamente o se vuelven contra algunas de nuestras estructuras. De esta manera se produce hipersensibilidad inmunológica o en algunos casos más duraderos enfermedades autoinmunes.

Dependiendo de cómo es causada esta reacción y de sus efectos, la hipersensibilidad inmunológica se clasifica en 4 tipos:

• Tipo 1 – Hipersensibilidad inmediata
• Tipo 2 – Dependiente de anticuerpos
• Tipo 3 – Dependiente de complejos inmunitarios
• Tipo 4 – Mediada por células T

Hipersensibilidad de Tipo 1

La hipersensibilidad inmediata o de tipo I está causada por alérgenos y la principal afección que causa es la alergia, una de las enfermedades con mayor (y creciente) prevalencia en Europa, con más de 80 millones de personas afectadas.

El mecanismo principal de la alergia se muestra en la siguiente imagen:

Por el interés que suscita y el desconocimiento que existe, próximamente publicaremos un artículo exclusivo sobre la alergia en el que explicaremos el mecanismo más detalladamente, e ilustraremos con algunos ejemplos… ¡Estad atentas!

Hipersensibilidad de Tipo 2

En segundo lugar en la hipersensibilidad dependiente de anticuerpos o de tipo II, los anticuerpos producidos por el sistema inmunitario de un individuo reconocen algunos antígenos propios como patógenos e inician una cascada de acontecimientos que acabará con la eliminación de las células que presentan los antígenos, causando lisis y muerte celular.

Algunas de las enfermedades que son provocadas por esta reacción son la anemia autoinmune hemolítica (anticuerpos reaccionan contra glóbulos rojos propios), la miastenia gravis (anticuerpos reaccionan contra receptores de acetilcolina propios) o la urticaria crónica.

 Hipersensibilidad de Tipo 3

La tercera de estas afecciones es la hipersensibilidad dependiente de complejos inmunitarios o tipo III, en la que existe un gran número de antígenos reconocidos en relación con la cantidad de anticuerpos presentes que se traduce en la formación de pequeños complejos inmunológicos que no son retirados de la circulación por los macrófagos, o son retirados con mucha lentitud.

Estos complejos pueden localizarse “encajados” en numerosas localizaciones, como vasos sanguíneos, articulaciones o glomérulos (renales),  y pueden causar reacciones inflamatorias por sí mismos. Por ello están asociados una gran variedad de síntomas, entre los que destacan la vasculitis, nefritis y artritis.

Entre las enfermedades más conocidas que se clasifican en este grupo encontramos el Lupus eritromatoso sistémico, la Reacción de Arthus o la Artritis reactiva.

Hipersensibilidad de Tipo 4

En cuarto y último lugar, la hipersensibilidad mediada por células T o tipo IV (también conocida como hipersensibilidad retardada) está caracterizada por la mediación celular, en contraste con los tres tipos anteriores.

En concreto son las células T las que reconocen los antígenos e inician la reacción inmunológica, que finaliza con la destrucción de las células que tenían el antígeno por las células T citotóxicas.

En esta categoría se encuentran las enfermedades autoinmunes más conocidas, como son la Diabetes tipo I (reacción contra células beta del páncreas), Esclerosis múltiple (Reacción contra oligodendrocitos), Artritis reumatoide (reacción contra membrana sinovial) o la Enfermedad de Crohn.

A pesar de esta clasificación tan clara en 4 grupos lo que encontramos en la realidad es que las cosas son mucho más complicadas, ya que las hipersensibilidades de los diferentes tipos (I al IV) pueden estar ocurriendo a la misma vez, en la misma enfermedad y como resultado del mismo desencadenante.

De esta manera enfermedades como el asma no pueden ser clasificadas en uno solo de los grupos anteriormente explicados sino en múltiples de ellos: Es una enfermedad compleja y multicomponente que proporciona una conexión entre el tipo I mediado por IgE y la inflamación crónica propia del tipo IV.

El incremento de la prevalencia de las hipersensibilidades inmunitarias en las sociedades occidentales no tiene todavía una explicación científica cierta, sin embargo si se cree que existen diferentes factores genéticos y ambientales que están influyendo en el desarrollo.

Por un lado los factores genéticos: se cree que existen diferentes polimorfismos de las IgE o las Interleucinas (mediadores de la respuesta inmune) que pueden estar facilitando estas reacciones.

Por otra parte los factores ambientales: cada vez más en las sociedades industrializadas existe una mayor concentración de contaminantes y alérgenos (tanto naturales como sintéticos), cambios en la dieta o exposición a microorganismos que podrían estar favoreciendo la aparición de estas hipersensibilidades.

A pesar de estos datos, en general todavía hay ausencia de evidencia científica respecto a este tema y la solución a la pregunta ¿somos alérgicos a la vida moderna? deberá ser encontrada en el futuro. Si es así y efectivamente somos alérgicos a la vida moderna o incluso a nosotros mismos (a nuestros hábitos), las sociedades deberán implementar cambios efectivos para frenar estas enfermedades, empezando por la manera en la que nos adaptamos al mundo y especialmente poniendo énfasis en nuestra influencia sobre el entorno.

OTROS RECURSOS DE INTERÉS

• ¿Quieres saber más sobre el sistema inmunitario? Pincha aquí.
• Vídeo explicativo en youtube sobre la hipersensibilidad tipo 1, hipersensibilidad tipo 2, hipersensibilidad tipo 3 e hipersensibilidad tipo 4 (en inglés)

The immune system is a complex ensemble of structures and biological reactions in the inside or our organism and acts protecting against diseases, principally against infectious pathogens.

It has the feature of being specific that is, it can distinguish between the big variety of antigens (substances that introduce in the organism unchain the immune response) and act against some (pathogens) and not others (not pathogens). This way, the immune system acts against a big variety of agents, from the simplest virus to the more complex intestinal parasites.

The immune system possesses mechanisms to discard those cells that recognize self-antigens that is, cells with autoimmune capacity. Generally in a healthy individual, those cells are eliminated in it majority, avoiding reactions against self-structures. However in some cases, for genetic reasons or idiopathic, those cells are not correctly eliminated o they become against self-structures. This way immunological hypersensitivity is produced or, in some cases more durable, autoimmune diseases.

Depending on how the reaction is caused and its effects, the immune hypersensitivity it is classified in 4 types:

• Type 1: Immediate hypersensitivity.
• Type 2: Dependent of antibodies.
• Type 3: Dependent of immune complexes.
• Type 4: Mediated by T cells. 

Hypersensitivity Type 1

The immediate hypersensitivity or type 1 is caused by allergens and the principal illness that causes is allergy, one of the diseases with more (and increasing) prevalence in Europe, with more than 80 million of people affected.

The principal mechanism of allergy it showed in the next image:

Because of the interest that arouses and the ignorance that exist about this topic, soon it will be published and article about allergies and in which it will be explained the mechanism in more details, and illustrated with some examples…be aware!

Hypersensitivity type 2

In second place, the hypersensitivity dependent of antibodies or type 2, the antibodies produced by the immune system in and individual recognise some self-antigens like pathogens and initiate a cascade of events that will end with the elimination of the cells that present the antigens (APC, Antigen Presenting Cells), causing lysis and cell death.

Some diseases that are provoked by this reaction are hemolytic autoimmune anemia (antibodies react against self red blood cells), miastenia gravis (antibodies react against self acetylcoline receptors) or self-urticaria.

 

 

 

 

 

Hypersensitivity type 3

The third of these reactions is the hypersensitivity dependent of immune complexes or type 3, in which one exists a wide number of recognized antigens in relation to the quantity of antibodies present that is translated into the formation of small immune complexes that are not removed from the circulation by macrophages, or removed with slowness.

Those complexes can be located in numerous locations such as blood vessels, joints or renal glomerulus, and can cause inflammatory reactions by it-self. Thereby, they are associated with a variety of symptoms; among them there are vasculitis, nephritis and arthritis. 

Among the most common diseases that are classified in this group we find Systemic lupus erythematosus, the Arthus reaction or the Reactive arthritis.

Hypersensitivity type 4

In fourth and last place, hypersensitivity mediated by T cells or type 4  (also known as retarded hypersensitivity) that is characterised by cellular mediation, in contrast with the third previous types.

In particular are the T cells the ones that recognise the antigens and initiate the immunological reaction that ends with the destruction of the cells that had the antigen by the cytotoxic T cells.

In this category are the autoimmune diseases best known as Diabetes type I (reaction against beta cells of pancreas), Multiple sclerosis (reaction against olygodendrocites), Reumatoid arthritis (reaction against synovial membrane) or Chron’s disease.

Despite this classification very clear in four groups, what we find is a reality in where things are much more complicated, because the hypersensitivities of different groups (1 to 4) can be happening at the same time, in the same disease and as a result of the same trigger.

This way, diseases like asthma can be classified in one of the subsets explained before but in multiple of them: is a complex diseases and multicomponent that providing a connection between the type 1 mediated by IgE and the chronic inflammation.

The increment of prevalence of immune hypersentivities in occidental societies doesn’t have yet a scientific explanation,however it is believed that exist different genetic factors and environmental factors that influence the development.

On the other hand, genetic factors: it is believed that exist different polymorphisms of the IgE or interleukins (mediators of the immune response) that can be facilitating those reactions.

Environmental factors: in industrialized societies exists a major concentration of contaminants and allergens (either natural and synthetics), changes in diet or exposition to microorganisms that could be favoring the rising of these hypersensitivities.

Despite the data, in general exists an absence of scientific evidence in respect to the topic and the solution to the question: are we allergic to modern life? Would be founded in the future. If it is like that and finally we are allergic to modern life or even to ourselves (to our habits), the societies would implement effective changes to stop these diseases, starting with the way we adapt the world to us and, specially putting such emphasis in our influence over the environment. 

El sistema immunitari és un conjunt complex d’estructures i reaccions biològiques que es troba en l’interior del nostre organisme i que actua protegint contra malalties, principalment contra patògens infecciosos.

Té la característica de ser específic, és a dir, de distingir entre una àmplia varietat d’antígens (substàncies que introduïdes en un organisme desencadenen la resposta immune) i actuar contra uns (patògens) i no altres (no patògens). D’aquesta manera, el sistema immunitari actua contra una gran varietat d’agents, des dels més simples virus fins als més complexos paràsits intestinals.

El sistema immunitari posseïx mecanismes per a descartar aquelles cèl·lules que reconeixen els antígens propis del nostre organisme, és a dir, cèl·lules amb capactitat autoimmune. Generalment en una persona sana estes cèl·lules són eliminades majoritàriament, evitant la reacció contra les estructures pròpies. No obstant això, en alguns casos, per raons genètiques o idiopàtiques, estes cèl·lules no son eliminades correctament o es tornen contra algunes de les nostres estructures. D’esta manera es produïx hipersensibilitat immunològica o en alguns dels casos més duradors malaties autoimmunes.

Depenent del tipus de reacció i dels seus efectes, la hipersensibilitat immunològica es classifica en 4 tipus:

• Tipus 1: Hipersensibilitat immediata

• Tipus 2: Dependent d’anticossos

• Tipus 3: Dependent de complexos immunitaris

• Tipus 4: Medidada per cèl·lules T

Hipersensibilitat de tipus 1

La hipersensibilitat immediata o de tipus I està causada per al·lèrgens i la principal afecció que causa es l’al·lèrgia, una de les malalties amb major (i creixent) prevalença a Europa, amb més de 80 milions de persones afectades.

El mecanisme principal de l’al·lèrgia es mostra en la imatge següent:

Per l’interés que suscita i el desconeixement que existix, pròximament publicarem un article exclusiu sobre l’al·lèrgia i explicarem el mecanisme més detalladament, amb alguns exemples… estigueu atents!

Hipersensibilitat de tipus 2

En segon lloc, en la hipersensibilitat dependent d’anticossos o de tipus II, els anticossos produïts pel sistema immunitari reconeixen alguns antígens propis com patògens i inicien una cascada d’esdeveniments que acabarà amb l’eliminació de les cèl·lules que presenten els antígens, causant la mort cel·lular.

Algunes de les malalties que són provocades per esta reacció són l‘anèmia autoimmune hemolítica (anticossos reaccionen contra glòbuls rojos propis), la miastènia gravis (anticossos reaccionen contra receptors d’acetilcolina propis) o la urticària crònica.

Hipersensibilitat de tipus 3

La tercera d’aquestes afeccions és la hipersensibilitat dependent de complexos immunitaris o tipus III, en la que hi ha un gran nombre d’antígens reconeguts en relació amb la quantitat d’anticossos presents que es traduïx en la formació de xicotets complexos immunològics que no són retirats de la circulació pels macròfags, o són retirats amb molta lentitud.

 Estos complexos poden localitzar-se “encaixats” en nombroses localitzacions, com a vasos sanguinis, articulacions o glomèruls renals, i poden causar reaccions inflamatòries per si mateixos. Pero això estan associats a una gran varietat de símptomes, entre els que destaquen la vasculitis, nefritis i artritis.

 Entre les malaties més conegudes podem trobar el Lupus eritromatoso sistèmic, la Reacció d’Arthus o l‘Artritis reactiva.

Hipersensibilitat de tipus 4

En quart i últim lloc, la hipersensibilitat mediada per cèl·lules T o tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat retardada) està caracteritzada per la mediació cel·lular, en contrast amb els tres tipus anteriors. En concret són les cèl·lules T les que reconeixen els antígens i inicien la reacció immunològica, que finalitza amb la destrucció de les cèl·lules que tenien l’antigen.

 En aquesta categoria es troben les malalties autoimmunes més conegudes, com són la diabetis tipus I (reacció contra les cèl·lules beta del pàncrees), esclerosi múltiple (reacció contra oligodendrocitos) o la malaltia de Crohn.

A pesar d’aquesta classificació en quatre grups, el que troben en la realitat és que les coses són molt més complicades, ja que les hipersensibilitats dels diferents tipus (I-IV) poden estar ocorrent a la mateixa vegada, en la mateixa malaltia i com resultat del mateix desencadenant.

 D’esta manera, malalties com l’asma no poden ser classificades en un dels grups només, sino en diversos d’ells: és una malaltia complexa i multicomponent que proporciona una connexió entre el tipus I mediat por IgE i la inflamació crònica pròpia del tipus IV.

 L’increment de la prevalença de les hipersensibilitats immunitàries en les societats occidentals no té encara una explicació científica certa, no obstant aixó si es creu que hi ha diferents factors genètics i ambientals que estan influint en el seu desenvolupament.

D’una banda els factors genètics: es creu que hi ha diferents polimorfismes de les IgE o les Interleucines (mediadors de la resposta immune) que poden estar facilitant estes reaccions.

 D’altra banda els factors ambientals: cada vegada en les societats industrialitzades hi ha una major concentració de contaminants i al·lèrgens (naturals i sintètics), canvis en la dieta o exposició a microorganismes que podrien estar afavorint l’aparició d’estes hipersensibilitats.

A pesar d’estes dades, en general encara hi ha absència d’evidència científica respecte a este tema i la solució a la pregunta: som al·lèrgics a la vida moderna? haurà de ser trobada en el futur. Si és així i efectivament som al·lèrgics a la vida moderna o inclús a nosaltres mateixos (als nostres hàbits), les societats hauran d’implementar canvis efectius per a frenar estes malalties, començant per la manera en que ens adaptem al món i especialment posant èmfasi en la nostra influència sobre l’entorn.

Altres recursos d’interès

• Vols saber més sobre el sistema immunitari? Punxa ací
• Vídeo explicatiu a youtube sobre la hipersensibilitat tipus 1, hipersensibilitat tipus 2, hipersensibilitat tipus 3 i hipersensibilitat tipus 4 (en anglès)