El Ébola, el virus que pone contra las cuerdas al mundoEbola, the virus that puts the world against the ropesL’Ebola, el virus que posa contra les cordes al món

En diciembre de 2013 nació en África occidental el peor brote de la historia del virus del Ébola, y el 8 de agosto de 2014, la OMS decretó el estado de emergencia sanitaria internacional. Desde entonces, cada día hemos visto como hablaban del Ébola en los medios de comunicación. Que si es un virus letal, que si no debieron traer a España a los misioneros infectados, que si el pobre Excalibur no tenía la culpa… Incluso muchos de nosotros hemos llegado a asustarnos en alguna ocasión porque han aparecido posibles casos de Ébola en centros de salud cercanos a nuestras localidades.

Es mucha la información que hemos escuchado sobre ello, pero a pesar de todo, ¿conocemos bien a este virus y la enfermedad que provoca? En este artículo hablaremos de lo que nos han contado, pero también de lo que no nos han contado sobre este virus; conoceremos un poco mejor su ciclo vírico, modos de transmisión y describiremos la enfermedad que provoca, además haremos un pequeño acercamiento a su historia y epidemiología, y a los tratamientos que existen contra él.

In December 2013 was born in Occidental Africa the worst Ebola virus’ outbreak in history, and in the 8th of August of 2014, the WHO decreed the International Health Emergency State. Since then, every day we have seen how media talked about Ebola. That the virus is lethal, that they should not have brought to Spain infected missionaries, that the poor Excalibur wasn’t guilty… Even many of us have been afraid at some point because possible Ebola cases appeared in hospitals around our hometowns.

We have heard a lot of information about it, but despite all, do we know well the virus and the disease that it causes? In this article we will talk of what we have been told, but also, of what we HAVEN’T been told about it; we will know a little better the virus cycle, transmission types and will describe the disease it causes. Moreover, we will make an approach to its history and epidemiology, and to the treatments that exist against it.

ebola-virus15

Al desembre de 2013 va nàixer a l’Àfrica occidental el pitjor brot de la història del virus de l’Ebola, i el 8 d’agost de 2014, l’OMS va decretar l’estat d’emergència sanitària internacional. Des de llavors, dia rere dia hem vist com parlaven de l’Ebola als mitjans de comunicació. Que si és un virus letal, que si no havien d’haver portat als missioners infectats, que si el pobre Excalibur no tenia gens de culpa… Inclús molts de nosaltres hem arribat a espantar-nos en alguna ocasió perquè han aparegut possibles casos d’Ebola als centres de salut de les nostres localitats.

 És molta la informació que hem escoltat sobre això, però a pesar de tot, coneixem bé a aquest virus i la malaltia que provoca? En aquest article parlarem del que ens han contat, però també del que no ens han contat sobre aquest virus; coneixerem un poc millor el seu cicle víric, modes de transmissió i descriurem la malaltia que provoca. A més, ens acostarem a la seua història i epidemiologia i als tractaments que existeixen contra ell.

ebola-virus15

El virus y su mecanismo de acción

El Ébola es un virus endémico de los bosques tropicales africanos. Su nombre proviene del río Ébola (en la República Democrática del Congo, antiguo Zaire), donde fue identificado por primera vez en 1976 durante una epidemia con alta mortalidad. Pertenece, junto a su pariente más cercano, el virus de Marburgo, a la familia de los “filovirus”, que son virus grandes de ARN con estructura filamentosa.  Desde la primera descripción del virus en 1976 se han reconocido 5 cepas o subtipos, de los cuales 4 son patogénicos para los humanos. El genoma del virus de la epidemia de 2014 comparte un 97% de homología con el genoma del primer subtipo que se describió.

Imagen de microscopio electrónico del virión, de gran tamaño y estructura filamentosa.

El virus se transmite directamente entre personas a través del contacto de las mucosas y heridas en la piel con fluidos corporales de individuos infectados, incluso aunque hayan muerto. Los fluidos con más riesgo de contagiar el virus son la sangre, las heces y el vómito, pero el virus también está presente en semen, saliva, fluidos vaginales, orina y leche materna. Aunque todavía no se ha demostrado, hay datos que sugieren que el virus se transmite también por contacto directo con superficies contaminadas, en las cuales el virus podría permanecer hasta varias semanas si las condiciones son las adecuadas. Lo que también se sabe con certeza es que el virus no se trasmite ni por el aire ni por el agua, hecho que ha dificultado mucho la transmisión del virus y que probablemente haya impedido que el brote de 2014 se haya convertido en pandemia.

El virus del Ébola causa en humanos una enfermedad altamente letal que ha sido denominada fiebre hemorrágica de Ébola, o simplemente enfermedad del Ébola. La tasa de mortalidad de los brotes ocurridos hasta la actualidad es elevada, con una frecuencia de fallecimientos de alrededor del 70% de los infectados.

El periodo de incubación (intervalo desde que ocurre la infección hasta la aparición de los síntomas) oscila entre 2 y 21 días, aunque normalmente los primeros síntomas aparecen a los 8-10 días. Los primeros síntomas se confunden fácilmente con aquellos típicos de una gripe, tales como fiebre, dolor de cabeza, dolor muscular o debilidad. Por ello esta enfermedad suele ser confundida con otras enfermedades tropicales como la malaria o el dengue en su periodo inicial. A continuación aparecen síntomas gastrointestinales que incluyen diarrea, nauseas, vómitos y dolor abdominal. A los 5-7 días de los primeros síntomas comienza la fase de sangrado, en la cual se produce sangrado en las mucosas y zonas de punción. El síntoma más grave son las hemorragias internas y subcutáneas, que pueden producir la muerte al cabo de unas 2 semanas después de los primeros síntomas. La pérdida de sangre provoca un shock o fallo multiorgánico debido a que el volumen sanguíneo es tan bajo que el corazón no puede bombear suficiente sangre a los órganos.

Este virus, como cualquier virus por definición, necesita infectar a una célula para poder reproducirse. En este caso, el Ébola infecta y destruye principalmente células del sistema inmune como los macrófagos y también células endoteliales, que son aquellas que revisten los vasos sanguíneos, causando la rotura de capilares que deriva en una pérdida generalizada de sangre. Además, este virus posee mecanismos moleculares para evadir las defensas del sistema inmune, lo que hace sea todavía más letal.

Una pregunta importante que nos planteamos es ¿cómo ha llegado este virus a contagiar al ser humano? El huésped natural del virus es probablemente una familia de murciélagos de la fruta. Siguiendo su ciclo, el virus es transmitido por los murciélagos a otros animales salvajes como los chimpancés, gorilas o cerdos. La transmisión a humanos ocurre por el consumo o manipulación de animales infectados, lo que implica un contacto directo con sus fluidos. Esta transmisión de la enfermedad de animales a humanos se denomina zoonosis en el ámbito de la biología.

Esquema del cicló vírico del Ébola. Fuente: Organización mundial de la salud.

Epidemiología

Ahora que conocemos un poco mejor el virus, es momento de tratarlo desde el punto de vista histórico y epidemiológico. Como se ha mencionado en las primeras líneas de este artículo, el Ébola no es un virus nuevo,  fue identificado en el Zaire en 1976 como una posible nueva cepa del virus de Marburgo. Aquel primer brote se extendió al Sudán y fue capaz de afectar a 602 personas, de las cuales 431 murieron. Desde aquel momento hasta la actualidad, se han producido en África central hasta 25 nuevos brotes de las diferentes cepas del virus, de los cuales el que más personas afectó fue el del año 2000 en Uganda, afectando a  425 personas , 224 de las cuales murieron.

El brote de 2014 apareció en una zona del sur de Guinea Conakry limítrofe con Liberia en diciembre de 2013. El 26 de mayo de 2014 se produce en Sierra Leona la primera muerte por Ébola fuera de Guinea, y el virus se extiende rápidamente por este país y por Liberia debido a los pobres recursos sanitarios de estos países. El 20 de junio, se declara el brote como el más letal de la historia. Es el 8 de agosto cuando la OMS declara el estado de emergencia sanitaria internacional para que se establezcan los protocolos de actuación necesarios para contener el virus lo máximo posible. Los dos misioneros españoles repatriados tras ser contagiados en África murieron, y el 6 de octubre la enfermera Teresa Romero se convierte en la primera contagiada por Ébola fuera de África, aunque como todos hemos podido saber, ella sí sobrevivió a la enfermedad.

A fecha de 20 de diciembre de 2014, según la OMS han muerto en esta epidemia de Ébola 7373 personas de un total de 19033 casos identificados. La mayoría de ellas en los 3 países citados, aunque también se han producido muertes en Nigeria, Mali y Senegal. A día de hoy, la epidemia se sigue extendiendo, aunque según la OMS, el ritmo de contagios está descendiendo.

Mapa de los 3 principales países afectados por la epidemia de Ébola de 2014: Guinea Conakry, Sierra Leona y Liberia. Fuente: OMS.

Tratamientos experimentales

Todavía no existen medicamentos o vacunas aprobadas contra el Ébola, pero sabemos que a pacientes infectados, como por ejemplo a Teresa Romero, se les han administrado tratamientos experimentales para ayudarles a superar la enfermedad. ¿Cuáles son estos tratamientos y hasta qué punto influyen en la superación de la enfermedad? Aquí os contamos algunos de los más prometedores:

ZMapp: se trata de un cóctel de anticuerpos producidos en plantas de tabaco transgénicas. Estos anticuerpos reconocen el virus y se unen a él, haciéndolo más visible al sistema inmune. Este fármaco se ha probado en monos infectados, y el resultado obtenido ha sido de un 100% de supervivencia.

– Terapia de transfusiones: la OMS ha establecido que pueden aplicarse a pacientes infectados transfusiones de plasma o sangre de pacientes convalecientes, es decir, que han padecido la enfermedad pero se están recuperando de ell. Esta sangre contendría anticuerpos producidos por el paciente que ayudaría al sistema inmune de la persona infectada y equilibraría los niveles de líquidos y electrolitos.

– Antivirales: algunos fármacos antivirales como Brincidofovir o TKM-Ebola, que se encuentran en fases de ensayo actualmente, han mostrado buenos resultados in vitro, por lo que han sido autorizados para ser usados en situaciones de emergencia.

– Vacunas: principalmente existen dos vacunas que están recibiendo una mayor atención debido a su éxito en los ensayos realizados con monos. Una de ellas se basa en un tipo de adenovirus del chimpancé y está siendo desarrollada por el Instituto Nacional de alergias y enfermedades infecciosas de los Estados Unidos. La otra se basa en un virus modificado genéticamente para provocar una respuesta inmune contra la actual cepa del virus del Ébola.

Conclusiones

Para concluir con el artículo, queremos lanzar una pregunta. ¿Realmente era necesario por parte de la OMS crear tal alarma social por una enfermedad cuya baja tasa de propagación ya se conocía? En nuestra memoria quedan las últimas dos “pandemias” que se declararon, la de la gripe aviar en 2003 y la de la gripe porcina (también llamada gripe a) en 2009, las cuales ambas causaron menos muertes en el mundo que la gripe estacional que nos visita cada año. También la malaria, por ejemplo, causa cada año unos 2 millones de muertes a lo largo de todo el planeta Tierra, sin embargo, no ocupa la primera página de periódicos y programas de televisión. Es lógico pensar, por tanto, que puede haber un carácter sensacionalista en cada pandemia que se declara, lo cual favorece a las empresas farmacéuticas ya que el miedo de los gobiernos a una propagación de la enfermedad se traduce en una compra masiva de fármacos.

Pero, si hay una cosa que está clara es que esta epidemia ha servido para que los países desarrollados aumenten la inversión para la investigación de una enfermedad que mata personas desde hace casi 40 años. Ello ha acelerado el desarrollo de posibles fármacos para la enfermedad que, aunque según la OMS todavía no son la solución de la epidemia actual,  muy probablemente serán necesarios de cara a la aparición de futuros brotes de la enfermedad.

Glosario

  • Epidemia: situación en la que una enfermedad afecta a un número de individuos superior al esperado en una población de una región geográfica concreta durante un tiempo determinado.
  • ARN: siglas de ácido ribonucleico, una molécula lineal de hebra sencilla encargada de transferir la información genética del ADN para que se puedan fabricar las proteínas.
  • Genoma: el genoma es el conjunto de genes contenidos en los cromosomas, lo que puede interpretarse como la totalidad de la información genética que posee un organismo o una especie en particular.
  • Pandemia: situación en la que una epidemia se extiende por varias regiones geográficas extensas de varios continentes o incluso de todo el mundo.
  • Macrófago: célula de gran tamaño que tiene capacidad de fagocitar partículas grandes y que se encarga de destruir los antígenos (y las células que los transportan) y de presentarlos a los linfocitos encargados de iniciar el proceso inmunológico.
  • Anticuerpo: es una proteína producida por el sistema inmunitario del cuerpo para defender al organismo cuando detecta sustancias dañinas, llamadas antígenos. Los ejemplos de antígenos abarcan microorganismos (tales como bacterias, hongos, parásitos y virus) y químicos.
  • Vacuna: sustancia compuesta por una suspensión de microorganismos atenuados o muertos que se introduce en el organismo para prevenir y tratar determinadas enfermedades infecciosas; estimula la formación de anticuerpos con lo que se consigue una inmunización contra estas enfermedades.

Enlaces de interés

The virus and its action mechanism

Ebola is an endemic virus of African Tropical forests. Its name comes from the river Ebola (in Democratic Congo Republic, formerly Zaire), where it was identified for the first time in 1976 during a high mortality epidemic. It belongs, together with its close relative, the Marburg virus, to the family of “Filovirus”, that are big virus with RNA and filamentous structure. Since the first description in 1976, have been recognized 5 different strains of the virus,4 of which are pathogenic for humans.  The genome of the epidemic virus in 2014 shares 97% homology with the genome of the first virus described.

28

Figure 1 – EM image of the virus, with a big size en filamentous structure.

The virus is transmitted directly between people through contact ofmucosa and skin injuries with body fluids of infected individuals, even after death. Blood, dregs and gastric juices are riskier fluids, but the virus is also present in semen, saliva, vaginal fluids, urine and maternal milk. Although it hasn’t been demonstrated yet, there are data that suggests that the virus can be transmitted also by direct contact with contaminated surfaces, in which the virus could stay several weeks under suitable conditions. Which is also known is that the virus is not transmitted through the air or water, fact that have complicated virus transmission and probably what has blocked the 2014 virus outbreak of creating a pandemic.

The Ebola virus causes in humans a high lethal disease that have been called Ebola haemorrhagic fever, or just Ebola virus disease. The mortality rate of the past outbreaks until today is elevated, with a frequency of deaths around 70% of the infected.

The incubation period (lapse since when the infection occurs until the symptoms appearance) oscillate between 2 and 21 days, although generally the first symptoms appear after 8-10 days. These first symptoms are easily mistaken with those typical of flu, such as fever, headache, muscle pain or weakness. That’s why this disease is usually confused with other tropical diseases such as malaria or dengue in the beginning. Afterwards other symptoms appear, including diarrhoea, nausea, vomiting and abdominal pain. After 5-7 days from the first symptoms the bleeding phase starts, in which bleeding occurs in mucosal and puncture sites. The most serious symptoms are the internal and subcutaneous haemorrhages, which can lead death in two weeks after the first symptoms. Excessive bleeding triggers a shock or a multiple organ failure, due to the heart’ impossibility of pumping enough blood to the organs, as there is a minimal blood volume.

This virus, as every virus by definition, needs to infect a cell to be able to reproduce itself. In this case, Ebola infects and destroys mainly cells of the immune system, such as macrophages and also endothelial cells, the ones that line the blood vessels, causing the rupture of capillaries and consequently a general bleeding. In addition, this virus has a wide range of molecular mechanisms to avoid the defences of the immune system, thing that makes it even more lethal.

An important question that we ask is, how has this virus become infective for humans? The natural host is probably a family of fruit bats. Following its cycle, the virus is transmitted by bats to other wild animals such as chimpanzees, gorillas or pigs. Human transmission occurs by consuming or manipulating infected animals, thing that involves a direct contact with their fluids. This transmission from an animal host to humans is called zoonosis in the field of biology.

mmklj

Ebola virus cycle. Source: WHO

Epidemiology

Now that we know better the virus, it’s time to understand it from a historic and epidemiologic point of view. As mentioned before in the first lines of this article, the ebola virus is not a new virus, it was idenfitied in the Republic of Zaire in 1976 as a new possible strain of the Marburg virus. That first outbreak was spread to Sudan and was able to infect  602 people, of which 431 died. From that moment until today up to 25 new outbreaks of the different strains of the virus have been produced in central Africa, among which the one that affected more people was the one of the year 2000 in Uganda, affecting 425 people, of which 224 died.

The outbreak of 2014 appeared in an area of the south of Guinea Conakry bordering Liberia, in December 2013. In May the 26th of 2014 occurs in Sierra Leonethe first death by Ebola outside Guinea, and since that moment the virus is spread rapidly in this country and in Liberia, due to the poor health resources of these countries. In June the 20th, the outbreak is declared the most lethal of the history. Is in August the 8th when the WHO declares the state of international health emergency so as to settle the necessary protocols to contain the virus as much as possible. The two spanish missionaries returnees after being infected in Africa died, and in October the 6th the nurse Teresa Romero became the first infected by Ebola outside Africa, although as we all could know, she did survive to the disease.

In the date of December the 20th of 2014, the WHO reported that 7373 people from a total number of 19033 identified cases have died. Most of them in the 3 mentioned countries, even though there were deaths also in Nigeria, Mali and Senegal. Today, the epidemicis still spreading, although according to the WHO, the contagions rate is decreasing.

ES_33982_1111

Figure 3- Map of the 3 main affected countries by the Ebola epidemic in 2014. Guinea Conakry, Sierra Leone and Liberia.

Experimental treatments

There are still no approved drugs or vaccines against the Ebola virus, but we know that infected patients, as Teresa Romero, have been administered with experimental treatments in order to overcome the disease. Which are these treatments and how is their influence on overcoming the disease? Here we’ll explain some of the most promising:

ZMapp: it is an antibodies cocktail produced in transgenic tobacco plants. These antibodies recognise and bind to the virus, making it more visible to the immune system. This drug has been tested in infected monkeys, and the result has been a 100% of survivals.

Transfusion therapy: the WHO has established that infected patients can receive plasma or blood transfusions from convalescence patients, that is, that have suffered the disease but they are recovering from it. That blood contains antibodies produced by the patient that would help to the immune system of the infected patient and would equilibrate their liquids and electrolytes levels.

Antivirals: some antiviral drugs, such as Brincidofoviror TKM-Ebola, that are currently in the development phase, have shown positive in vitro results, so they have been authorized to be used in situations of emergency.

Vaccines: mainly there are two vaccines that are receiving more attention due to their success with monkey assays. One of them is based on a type of monkey adenovirus and is being developed by the National Institute of Allergy and infectious diseasesof the USA. The other one is based on a genetic modified virus that triggers an immune response against the current Ebola virus strain.

Conclusions

In order to conclude the article, we would like to ask you a question: Was it actually necessary from the WHO creating such social alarm due to a disease whose low propagation rate was already known? In our memory still remain the past two global pandemics that were declared, the avian flu in 2003 and the swine flu (also known as influenza A) in 2009, both of which caused less deaths in the world that the stationary flu that visit us every year. Moreover, malaria for instance causes every year about 2 million of deaths worldwide, nevertheless, it does not occupy the first page of newspapers and TV programmes. It’s logical to think, therefore, that sensationalize could be present in every pandemic declaration, thing that has maybe favoured pharmaceutical companies to sell their products, because the fear of governments to have a pandemic is usually translated into a massive purchase of drugs.

However, if something is clear is that this epidemic has pointed the problem and has helped to have an increase in the research investment of this disease that kill people since forty years ago. This fact has accelerated the development of possible drugs to treat the disease, although according to WHO, they are not yet the solution for the current epidemic, but very likely will be necessary in possible future outbreaks of the disease.

Glossary

–          Epidemic: situation in which a disease is affecting a great number of people, higher than expected, in a population of a concrete geographic region during a determined time.

–          RNA: acronym of ribonucleic acid, a single strand linear molecule in charge of transmit the genetic information from the DNA in order to synthetize the proteins.    

–          Genome: the genome is the set of genes contained in the chromosomes, which can be interpreted as the totality of the genetic information that an organism or a specie have.  

–          Pandemic: situation in which an epidemic is spread in many geographic regions of different continents or even worldwide.

–          Macrophage: large cell that has the capability of phagocyte big particles and is in charge of destroying the antigens (and the cells that carry them) and present them to the lymphocytes, which initiate the immune response.

–          Antibody: it is a protein synthetized by the immune system in order to defend the organism when it detects harmful substances, called antigens. Examples of antigens are microorganisms such as bacteria, fungi, parasites or virus, and chemicals.

–          Vaccine: substance composed by a suspension of attenuated or died microorganisms that is introduced in the organism to prevent and treat specific infectious diseases; it stimulates the antibody formation so that an immunization is developed against these diseases.

Links of interest

–          Scientific paper that details the infection mechanisms of the virus: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0896841114001309

–          Scientific paper that explain with detail the treatments and dugs in development: http://aop.sagepub.com/content/early/2014/11/20/1060028014561227.long

–          WHO webpage about Ebola http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs103/en/

–          Space that The guardian dedicates to Ebola http://www.theguardian.com/world/ebola

El virus i el seu mecanisme d’acció

L’Ebola és un virus endèmic dels boscos tropicals africans. El seu nom prové del riu Ebola (a la República Democràtica del Congo, antic Zaire), on va ser identificat per primera vegada en 1976 durant una epidèmia amb alta mortalitat. Pertany, junt amb el seu parent més pròxim, el virus de Marburg, a la família dels “Filovirus”, que són virus grans d’ARN amb estructura filamentosa. Des de la primera descripció del virus en 1976 s’han reconegut 5 subtipus, dels quals 4 són patogènics per als humans. El genoma del virus d l’epidèmia de 2014 comparteix un 97% d’homologia amb el genoma del primer subtipus que es va descriure.

28

Imatge de microscopi electrònic del virió, de grans dimensions i estructura filamentosa.

El virus es transmet directament entre persones a través del contacte de les mucoses i les ferides en la pell amb fluids corporals d’individus infectats, inclús encara que hagen mort. Els fluids amb més risc de contagiar el virus són la sang, els excrements i el vòmit, però el virus també està present en semen, saliva, fluids vaginals, orina i llet materna. Tot i que encara no s’ha demostrat, hi ha dades que suggereixen que el virus es transmet també per contacte directe amb superfícies contaminades, en les quals el virus podria romandre fins a unes quantes setmanes si les condicions son adequades. El que també se sap amb certesa és que el virus no es transmet ni per l’aire ni per l’aigua, fet que ha dificultat molt la transmissió del virus i que probablement haja impedit que el brot de 2014 haja esdevingut pandèmia.

El virus de l’Ebola causa en humans una malaltia altament letal que ha sigut denominada febre hemorràgica de l’Ebola, o simplement malaltia de l’Ebola. La taxa de mortalitat dels brots ocorreguts fins ara és elevada, amb una freqüència de morts del voltant del 70% dels infectats.

El període d’incubació (interval des de que ocorre la infecció fins a l’aparició dels símptomes) oscil·la entre 2 i 21 dies, encara que normalment els primers símptomes apareixen als 8-10 dies. Els primers símptomes es confonen fàcilment amb aquells típics d’una grip, com ara febre, mal de cap, dolor muscular o debilitat. Per això aquesta malaltia sol confondre amb altres malalties tropicals com la malària o el dengue en el seu període inicial. A continuació apareixen símptomes gastrointestinals que inclouen diarrea, nàusees, vòmits i dolor abdominal. Als 5-7 dies dels primers símptomes comença la fase de sagnat, en la qual es produeix sagnat en les mucoses i zones de punció. El símptoma més greu son les hemorràgies internes i subcutànies, que poden produir la mort al cap d’unes 2 setmanes després del primers símptomes. La pèrdua de sang provoca un xoc o fallada multiorgànica pel fet de que el volum sanguini és tan baix que el cor no pot bombejar suficient sangs als òrgans.

Aquest virus, com qualsevol virus per definició, necessita infectar a una cèl·lula per a poder reproduir-se. En aquest cas, l’Ebola infecta i destrueix principalment cèl·lules del sistema immune com els macròfags i també cèl·lules endotelials, que són aquelles que revisten els vasos sanguinis, causant la ruptura de capil·lars que deriva en una pèrdua generalitzada de sang. A més, aquest virus posseeix mecanismes moleculars per a evadir les defenses del sistema immune, el que fa que siga encara més letal.

Una pregunta important que ens plantegem és com ha arribat aquest virus a contagiar al ser humà? L’hoste natural del virus és probablement una família de rates penades de la fruita. Seguint el seu cicle, el virus és transmès per les rates penades a altres animals salvatges com els ximpanzés, goril·les o porcs. La transmissió als humans ocorre pel consum o manipulació d’animals infectats, el que implica un contacte directe amb els seus fluids. Esta transmissió de la malaltia d’animals a humans es denomina “zoonosi” en l’àmbit de la biologia.

_ebolabroteafricagraveoms260614_04c9a7a9

Esquema del cicle víric de l’Ebola. Font: Organització mundial de la salut.

Epidemiologia

Ara que coneixem un poc millor el virus, és moment de tractar-ho des del punt de vista històric i epidemiològic. Com s’ha mencionat en les primeres línies d’aquest article, l’Ebola no és un virus nou, va ser identificar al Zaire en 1976 com una possible nova soca del virus de Marburg. Aquell primer brot es va estendre al Sudan i va ser capaç d’afectar a 602 persones, de les quals 431 van morir. Des d’aquell moment fins l’actualitat, s’han produït a l’Àfrica central fins a 25 nous brots dels diferents subtipus del virus, dels quals el que més persones va afectar va ser el de l’any 2000 a Uganda, afectant 425 persones, 224 de les quals van morir.

El brot de 2014 va aparèixer en una zona del sud de Guinea Conakry limítrof amb Libèria al desembre de 2013. El 26 de maig de 2014 es produeix la primera mort per Ebola a Sierra Leona i el virus s’estén ràpidament per aquest país i per Libèria a causa dels pobres recursos sanitaris d’aquestos països. El 20 de juny, es declara el brot com el més letal de la història. És el 8 d’agost quan l’OMS declara l’estat d’emergència sanitària internacional perquè s’establiren protocols d’actuació necessaris per a contindre el virus el màxim possible. Els dos missioners espanyols repatriats després de ser contagiats a l’Àfrica van morir, i el 6 d’octubre la infermera Teresa Romero esdevé en la primera contagiada d’Ebola fora de l’Àfrica, encara que com tots sabem, ella si va sobreviure a la malaltia.

Fins al 20 de desembre de 2014, segons l’OMS s’han mort en aquesta epidèmia d’Ebola 7373 persones d’un total de 19033 casos identificats. La majoria d’ells en els tres països esmentats, però també s’han produït morts a Nigèria, Mali i Senegal. Hui es continua estenent l’epidèmia, encara que segons l’OMS, el ritme de contagis està minvant.

ES_33982_1111

Tractaments experimentals

Encara no hi ha medicaments o vacunes aprovades contra l’Ebola, però sabem que a pacients infectats pel virus, com per exemple Teresa Romero, se’ls han administrat tractaments experimentals per a intentar superar la malaltia. Quins són estos tractaments i fins a quin punt influeixen en la superació de la malaltia? Ací vos contem alguns dels més prometedors:

  • Zmapp: es tracta d’un còctel d’anticossos produïts en plantes de tabac transgèniques. Aquestos anticossos reconeixen el virus i s’uneixen a ell, fent-ho més visible al sistema immune. Aquest fàrmac s’ha provat en mones infectats i el resultat obtingut ha sigut d’un 100% de supervivència.
  • Teràpia de transfusionsl’OMS ha establert que poden aplicar-se a pacients infectats transfusions de plasma o sang de pacients convalescents, és a dir, que han patit la malaltia però s’estan recuperant. Aquesta sang contindria anticossos produïts pel pacient que ajudaria al sistema immune de la persona infectada i equilibraria els nivells de líquids i electròlits.
  • Antivirals:  alguns fàrmacs antivirals, com Brincidofovir o TKM-Ebola, que es troben en fase d’assaig actualment, han mostrat bons resultats in vitro i per això han sigut autoritzats per a ser utilitzats en situacions d’emergència.
  • Vacunes: principalment hi ha dos vacunes que estan rebent una major atenció degut al seu èxit en els assajos realitzats amb micos. Una d’elles es basa en un tipus d’adenovirus del ximpanzé i està desenvolupat per l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units. L’altra es basa en un virus modificat genèticament per a provocar una resposta immune contra l’actual brot de virus de l’Ebola.

Conclusions

Per a concloure amb l’article, volem llançar una pregunta. Realment era necessari per part de l’OMS crear tal alarma social per una malaltia amb una taxa baixa de propagació i a més la qual ja es coneixia? A la nostra memòria queden les últimes dos “pandèmies” que es van declarar, la de la grip aviària en 2003 i la de la grip porcina (també anomenada “grip A”) en 2009, les quals van causar menys morts en el món que la grip estacional que ens visita any rere any. També la malària, per exemple, causa cada any uns 2 milions de morts al llarg de tot el món, no obstant això, no ocupa la primera pàgina dels periòdics i programes de televisió. És lògic pensar, per tant, que pot haver-hi un caràcter sensacionalista en cada pandèmia que es declara, el que afavoreix a les empreses farmacèutiques ja que la por dels governs a una propagació de la malaltia es tradueix en una compra massiva de fàrmacs.

Però si hi ha una cosa clara és que aquesta epidèmia ha servit per a què els països desenvolupats augmenten la inversió per a la investigació d’una malaltia que mata persones des de fa quasi 40 anys. Això ha accelerat el desenvolupament de possibles fàrmacs per a la malaltia que, encara que segons l’OMS no són la solució a la epidèmia actual, molt probablement seran necessaris de cara a l’aparició de futurs brots de la malaltia.

Glossari

  • Epidèmia: situació en que una malaltia afecta un nombre d’individus superior a l’esperat en una població d’una regió geogràfica concreta durant un temps determinat.

  • ARN: sigles d’àcid ribonucleic, una molècula lineal encarregada de transferir la informació genètica de l’ADN perque es puguen fabricar les proteïnes.

  • Genoma: és el conjunt de gens continguts en els cromosomes, és a dir, la totalitat de la informació genètica que posseïx un organisme o una espècie en particular.

  • Pandèmia: situació en que una epidèmia s’estén per unes quantes regions geogràfiques d’uns quants continets o inclús de tot el món.

  • Macròfag: cèll·lula molt gran que té capactita de fagocitar partícules grans i que s’encarrega de destruir els antígens (i les cèl3lules que els transporten) i de presentar-los als limfòcits encarregats d’inciar el procés immunològic.

  • Anticòs: és una proteïna produïda pel sistema immunitari del cos per a defendre a l’organisme quan detecta substàncies danyoses, denominats antìgens. Els exemples d’antígens poden ser microorganismes (bacteris, fongs, par`sits i virus) o químics.

  • Vacuna: substància composta per una suspensió de microorganismes atenuats o morts que s’introduïx en l’organisme per a previndre i tractar determinades malalties infeccioses; estimula la formació d’anticossos amb el que s’aconseguix una immunització contra estes malalties.

Enllaços d’interès

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 2 ?