A duras penas te comes la última uva de doce aunque solo sea para darte una razón más para creer que el año que entra será bueno. Ojalá. Comenzaba 2010 y este no iba a ser un gran año para ella. Feliz, completa y con una familia y un trabajo que le llenaban. Sin comerlo ni beberlo, sin pedirlo ni esperarlo, le llegó. Era una más. Una nueva víctima de la mayor epidemia de nuestros tiempos.
Le habían diagnosticado un cáncer de ovario con numerosas metástasis… Imagínate. Estaba hundida. Con un porcentaje de 95 de no vencer la enfermedad, le daban dos años de esperanza de vida y un tratamiento paliativo, que no curativo. Le había tocado la lotería maldita.
Hardly you eat the last twelve grapes although it is only to give you a reason to believe that the coming year will be good. Hopefully. Beginning 2010 and this was not going to be a great year for her. Happy, complete with a family and a job that filled her. Through no fault of her own, without asking or expecting it, it came. She was one more. A new victim of the largest epidemic of our age.
She had been diagnosed with ovarian cancer with numerous metastases… Just imagine. She was extremely depressed. With a percentage of 95% not overcome the disease, she was given two years of life expectancy and a palliative treatment, not curative. She had won the cursed lottery.
Amb prou feines et menges l’últim raïm de dotze encara que sols siga per donar-te una raó més per creure que l’any que comença serà bo. Tant de bo. Començava 2010 i aquest no anava a ser un gran any per a ella. Feliç, completa i amb una família i un treball que li omplien. Sense adonar-se, li va arribar. Era una més. Una nova víctima de la major epidèmia dels nostres temps.
Li havien diagnosticat un càncer d’ovari amb metàstasi… Imagina’t. Estava enfonsada. Amb un percentatge d’un 95% de probabilitat de no vèncer la malaltia, li donaven dos anys d’esperança de vida i un tractament pal·liatiu, que no curatiu. Li havia tocat la loteria maleïda.
Sigue leyendo →