¿Podemos apagar la EMPATÍA?Can we switch off empathy?Podem apagar l’EMPATIA?

Parece propio de una película de ciencia ficción, pero según un estudio publicado este verano por la Universidad Ludwig-Maximilians, en Munich, es posible mediante la estimulación cerebral no invasiva.

En psicología existe lo que conocemos como  Teoría de la Mente  que describe la habilidad de entender que otra persona puede tener deseos, conocimientos y sensaciones diferentes a las nuestras; e incluso de atribuir intenciones de otros. En definitiva, es la capacidad de ponernos en el lugar del otro.

En los primeros años de vida se produce el desarrollo de la capacidad para imaginar las intenciones del otro.

It seems a science-fiction film issue but according to a study published last summer by the Ludwig-Maximilians University, in Munich, it’s possible by means of non-invasive brain stimulation.

In psychology, the Theory of Mind describes the ability to understand that other person can have wishes, knowledge and feelings different to ours; even to attribute others’ intentions. Ultimately, it’s the capability to put ourselves in another’s place.

In the first years of life, the development of the capability to imagine other’s intentions takes place.

In the first years of life, the development of the capability to imagine other’s intentions takes place.

Sembla propi d’una pel·lícula de ciència ficció, però segons un estudi publicat aquest estiu per la Universitat de Ludwig-Maximilians de Munic, és possible mitjançant l’estimulació cerebral no invasiva.

En psicologia existeix allò que coneixem com Teoria de la Ment, que descriu l’habilitat d’entendre que una altra persona pot tindre desitjos, coneixements i sensacions diferents a les nostres; i inclús d’atribuir intencions d’altres com en el cas de la imatge. En definitiva, és la capacitat de posar-nos en el lloc de l’altre.

En els primers anys de vida es produeix el desenvolupament de la capacitat d’imaginar les intencions dels altres.

Sigue leyendo

Farmacogenética: hacia la medicina personalizadaPharmacogenetics: towards personalized medicine.Farmacogenètica: cap a la medicina personalitzada

Los fármacos constituyen una de las causas más importantes de reacciones adversas en la población, lo que incrementa la mortalidad de los pacientes y además provoca un aumento de los costes de salud pública. Esto es debido a que los pacientes han sido considerados históricamente como un conjunto homogéneo y por tanto, tradicionalmente se ha pensado que los fármacos eficaces y tolerados en un paciente lo serían también en otro.

Sin embargo, todas las personas somos únicas. Y nuestra respuesta a los fármacos es única también. En función de nuestra dotación genética (y las proteínas que nuestros genes codifican), los fármacos que nos recetan y la dosis de cada uno de ellos hacen que tengamos una respuesta única frente a cada fármaco. ¿Sabías que la eficacia media de un fármaco es del 25 al 60%? Esto significa que entre el 75% y el 40% de las personas están recibiendo un fármaco ineficaz para combatir la enfermedad.

images

Drugs constitute one of the most important causes of adverse reactions in the population, what increases mortality in patients and increments costs in public health. It is due to the consideration of patients as a homogeneous subset and so, traditionally it is been though that an effective and tolerated drug for one patient would have the same effect in another one. Nevertheless, every person is unique, like our response to drugs. Depending in our genetic dotation (and the proteins the genes codify), the type of drug and the doses makes us to have a unique response to each drug.  Did you know the average efficacy of a drug is 25 to 60%? That means that between 75% and 40% of people is receiving a non-efficient drug to fight the disease.

Our immune system can face to a common cold by itself but, what happen if we suffer a cancer, waiting for a transplant o undergoing a sexually transmission disease? The problem is serious; the efficacy of the drug is crutial to cure the disease.

              

Els fàrmacs constitueixen una de las causes més importants de reaccions adverses en la població, el que incrementa la mortalitat dels pacients y a més provoca un augment dels costos de salut pública. Això es degut a que els  pacients han sigut considerats històricament com un conjunto homogeni i per tant, tradicionalment s’ha pensat que els fàrmacs eficaços i tolerats en un pacient ho serien també en un altre. No obstant això, totes las persones som úniques. I la nostra resposta als fàrmacs es única també. En funció de la nostra dotació genètica (i les proteïnes que els nostres gens codifiquen), els fàrmacs que ens recepten i la dosi de cadascun d’ells fan que tinguem una resposta única  front a cada fàrmac. ¿Sabies que l’eficàcia mitjana d’un fàrmac és del 25 al 60%? Això significa que entre el 75% i el 40% de las persones estan rebent un fàrmac ineficaç per combatre la malaltia.

Davant un refredat comú el nostre sistema immunitari pot fer-li front por sí mateix, ¿però què passa si tenim un càncer, estem esperant un trasplantament o sofrint una malaltia de transmissió sexual? El problema es seriós: l’eficàcia del fàrmac es vital per poder curar la malaltia.

Sigue leyendo